En aquesta deriva independentista, sobiranista i separatista, en que sembla que ens tenen abocats, a tots, determinats comentaristes a les xarxes obertes. Per això us convido a veure en aquesta notícia com sé les foten entre ells, la crònica la signa Pep Lloveras en El Punt +AVUI edició de Barcelona d’avui 26 d’octubre, que ho deixa ben clar. La fotografia que l’acompanya és d’arxiu, perquè ara no són tan amics el Joan Laporta i Joan Carretero, pel que podem llegir.
El CCN entra en crisi
Defensor de la transversalitat, el president del Cercle Català de Negocis entra en guerra amb Solidaritat, se situa a favor de Rcat i és cessat per una junta il·legal
L'empresariat demana la neutralitat política de l’entitat
La credibilitat i la bona feina del Cercle Català de Negocis (CCN) han entrat en crisi en quatre dies de despropòsits. La seqüència dels fets acumula contradiccions i els mals de la divisió de l'independentisme extraparlamentari sembla que han atrapat el CCN. L'entitat empresarial sobiranista ha quedat desunida entre seguidors de Reagrupament, amb el suport del president Ramon Carner, i de Solidaritat (SI), majoritaris com en les enquestes. “Diabòlic”, va resumir tot el procés l'empresari Josep M. Minguell, present en l’acte convocat a la seu del cercle, que com si fos una pel·lícula va aparèixer amb el pany de la porta malmès perquè no s’hi pogués entrar. Era l’últim episodi en què s’ha destapat de manera virulenta el malestar latent entre els dos sectors del CCN. La guspira l'havia encès el mateix Carner, titllant Alfons López Tena i Uriel Bertran, números 2 i 3 de la coalició de Joan Laporta, “d'anticatalans” i “mercenaris”. Aquestes qualificacions van provocar que una suposada junta del CCN –de nou persones; dues, Xavier Olivella i Jaume Gómez, són a les llistes de SI– el destituís dissabte per unanimitat. Carner va admetre que tots ells són socis i formen el nucli dur del CCN, però va presentar una certificació de la direcció d'entitats jurídiques en què s'assenyala que la junta només la formen el mateix Carner, el secretari Joan Canadell i el tresorer Jaume Vallcorba, i que el cessament és il·legal.
Canadell, a les llistes de Rcat per contrapès a la candidatura del CCN escollida a les primàries de SI, havia presentat la dimissió uns dies abans –encara no acceptada– en desacord amb el fet que dues senyores de la candidatura del CCN a SI no eren sòcies del CCN. Carner va tenir aleshores el paper de Canadell a Rcat i en un míting se li va escalfar la boca contra Tena i Bertran. Amb aquest justificant, Vallcorba va concretar la revolta interna contra els dos companys de junta, que deixa el CCN en una situació incerta.
Carner va lluitar per la unitat i alhora per la transversalitat del CCN entre SI i Rcat. Ell la va trencar, i tot i no admetre-ho, en va exposar els motius: “Ratifico el que vaig dir de Tena i Bertran. El CCN havia de servir d'encaix de Laporta a Rcat. Vam fer-li classes sobre què significaria la independència econòmica, a ell i a Sala Martín. La unitat ja estava feta i tres mesos abans de les eleccions va néixer SI”. “I després Solidaritat ha volgut fer-se seu el CCN fins a l'intent actual de fer-me fora”, va denunciar des del Col·legi de Periodistes, seu de recanvi per la bretolada, des d'on també van emergir veus de l'empresariat demanant un pas enrere i la neutralitat política pel 28-N.
