Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, Baix Empordà, 1897 - Llofriu, Baix Empordà, 1981) fou un escriptor i periodista català.
La seva original i extensa obra literària, que abasta de forma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges socials de nombrosos països constitueixen també un singular testimoniatge de la història del segle XX.
Pla era encara l'autor més llegit de la literatura en català 30 anys després de la seva mort, i tothom l'ha consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana contemporània.
Trenta anys sense Pla
EDITORIAL - EL PERIÓDICO - 20 de abril del 2011
Dissabte que ve, dia de Sant Jordi, es compliran 30 anys de la mort de Josep Pla, un dels escriptors més importants de la literatura catalana de totes les èpoques, prosista tenaç, notari d'un país i de la seva gent al llarg del segle XX. La seva rellevància s'ha anat consolidant després de la seva mort, destacant com una aportació singular i decisiva, més enllà de les coordenades ideològiques i polítiques que van coartar al seu moment la recepció de tan vasta producció. El llegat de Pla, gràcies en bona part als treballs constants de conservació, difusió científica i divulgació de la seva persona i la seva obra a càrrec de la fundació que porta el nom de l'escriptor, emergeix avui amb tota la seva transcendència. A tot plegat s'uneix la recent creació de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, amb la participació del Grup 62, posseïdor dels drets editorials, i de la mateixa fundació, amb el propòsit declarat d'indagar en un personatge tan rellevant.
Sota demanda digital es pot tornar a adquirir després de molts anys l'obra completa de l'autor de Palafrugell, i l'aproximació més seriosa a la seva literatura (l'assaig de Josep Maria Castellet Josep Pla o la raó narrativa) també s'ha reeditat amb un epíleg que proposa nous camins a seguir. És necessari, en aquest trentè aniversari ple de celebracions, repensar l'aportació de Pla, estudiar críticament els seus textos i apostar definitivament per la seva projecció internacional (estan previstes traduccions d’El quadern gris al francès i l'anglès) com un dels valors més sòlids de la nostra cultura.
Pla, passat en net
El Grup 62 projecta començar a editar nous inèdits aquest mateix any
Al juny es publicarà la primera de les seves obres en versió corregida i definitiva
ERNEST ALÓS - EL PERIÓDICO - 20 de abril del 2011
L'Any Pla, el 1997, centenari del naixement de Josep Pla, va marcar un abans i un després en el coneixement i la difusió de l'obra de l'escriptor de Palafrugell. El 30è aniversari de la seva mort, el 23 d'abril, ha arribat sense soroll però coincideix, segons l'editor Jordi Cornudella, amb l'inici d'«una edat d'or planiana», marcada per la creació de la Càtedra Josep Pla i la decisió dels seus hereus de dipositar progressivament a la fundació de Palafrugell que porta el seu nom l'ingent arxiu que conserven. Els fruits ja es començaran a veure el mes de juny vinent, quan aparegui el primer volum de l'obra de Pla revisat i expurgat dels nombrosos errors que contenen les obres completes.
Abans de final d'any també ha d'aparèixer el primer inèdit d'una potencial llarga sèrie de sorpreses, i es treballa perquè el 2012 arribi una peça major: la versió definitiva del Quadern gris, a partir de l'edició crítica de Narcís Garolera, que va assenyalar la necessitat de fer-hi prop de 4.000 correccions, i coincidint amb les traduccions íntegres al francès (Gallimard) i anglès (NYRB).
REVISAR ELS TEXTOS / El 21 d'octubre es va constituir la Càtedra Josep Pla arran d'un acord entre els hereus, la Fundació Josep Pla, el Grup 62 i la Universitat de Girona, i es va anunciar la reedició de les obres completes en impressió digital sota demanda. Les vendes (modestes, això sí) «s'han multiplicat per quatre», explica Jordi Cornudella, un dels representants del Grup 62 a la càtedra. «El segon pas és editar-les d'una altra manera», afegeix. La càtedra serà la responsable de fixar el text, tenint en compte els errors tipogràfics i de transcripció del manuscrit original i depurant les diverses correccions de les diferents edicions, segons Cornudella «algunes clarament d'autor, altres de corrector descontrolat».
La primera edició en la col·lecció La Butxaca revisada per la càtedra serà, al mes de juny, una selecció d’Aigua de mar, amb les narracions de tema mariner. A diferència de les quatre compilacions publicades en format butxaca en els últims anys, no partirà de les obres completes. Aquesta sèrie té la voluntat de convertir-se en el nucli de l'obra planiana. «L'obra de Pla és tan gran -opina Cornudella- que s'ha de fixar un cànon reduït, diguem les 6.000 pàgines que considerem imprescindibles. I avui la canonització ja no passa per les obres completes, està a la butxaca i, quan l'autor ho vol, en la versió electrònica».
ELS INÈDITS / Tot i que el procés de fixar el text definitiu de l'obra de Pla és fonamental, potser no és tan atractiu com la possibilitat que s'obre de publicar nous textos inèdits, a partir de dietaris i correspondència. «La família està posant ordre i ens va donant la documentació a mesura que la va classificant», explica la directora de la Fundació Josep Pla, Anna Aguiló. «Hi ha correspondència clarament identificada -afegeix- però també centenars de cartes de gent anònima. Hi ha dietaris i també molts papers solts, que s'han de llegir i contextualitzar abans de donar-los forma. Serà una feina molt lenta de fer».
Tot i així, el Grup 62, editor de l'obra de Pla, compta publicar una reedició en butxaca i una peça inèdita a l'any, començant ja el 2011. El primer candidat és un dietari del 1936, tot i que una vegada llegit no és suficient per justificar per si mateix un volum. Seria més fàcil publicar algun epistolari ben identificat i d'evident interès, com la correspondència entre Pla i Baltasar Porcel. I més intrigant que el nebot de Pla Frank Keerl tregui una perla del seu arxiu. O que surtin a la llum les cartes de Pla a una de les dones amb qui va mantenir relacions, Consuelo, en mans d'un col·leccionista.
Autor menysvalorat de novel·les i relats
VICENÇ PAGÈS JORDÀ, escriptor - EL PERIÓDICO - 20 de abril del 2011
En les obres dedicades a Josep Pla, la ficció és tractada sovint com un apèndix gairebé prescindible, que queda sepultat sota els dietaris, els llibres de viatges, les entrevistes i les cròniques. Certament, la contribució de Pla a la no-ficció és prolongada i consistent, però seria injust que ens fes oblidar la seva dedicació a la narrativa, que va mantenir durant tota la seva vida, sobretot en forma de relat.
Llegint determinades històries de la literatura, pot fer la impressió que Pla va escriure una sola novel·la, El carrer estret, de l'any 1951, que en realitat és una successió de retrats. Però dos anys després apareixia Nocturn de primavera, que presenta una estructura molt més lligada, perquè recull amb detall una festa de compromís. Entre l'una i l'altra va aparèixer Girona, un llibre de records, que és una ficció en la mesura que està escrita per un personatge, Albert Ferrer; pel que fa a la seva estructura, no resulta menys novel·lística que El carrer estret. Més tard, l'any 1968, es publica El campanaret, una altra compilació de quadros que, com a mínim a la contracoberta de l'exemplar que tinc a casa, és qualificat de novel·la. I, finalment, el 1972 apareix L'herència, una novel·la que fa servir el mateix recurs que El carrer estret i El campanaret: un ciutadà foraster arriba a un poble o una vila i, tot passejant-hi, la descriu.
Còmput variable
Al marge de les narracions llargues incloses a El quadern gris, Aigua de mar i La vida amarga, doncs, podem comptar fins a cinc novel·les, o bé tres si n'eliminem Girona i El campanaret. Joan Fuster, a Literatura catalana contemporània de 1971, n'esmenta només dues perquè llavors L'herència encara no havia vist la llum. Resulta curiós que alguns manuals posteriors mantinguin el còmput de Fuster, anacrònic a partir de l'any següent. Encara el 1993, Josep Palau i Fabre va escriure un article titulat L'única novel·la de Josep Pla on es pot llegir que «Pla va escriure o va creure escriure dues novel·les, El carrer estret i Nocturn de primavera». Més tard, l'any 1999, al capítol que Cristina Badosa dedica a Pla dins Literatura catalana contemporània, no esmenta ni una sola de les novel·les. En la mateixa línia, a La novel·la catalana de postguerra, de 1982, Joan Triadú esmenta, de passada, els «intents novel·lístics» de Pla, com si la tasca del crític fos diferenciar els intents de les novel·les pròpiament dites.
Una part de la responsabilitat es pot atribuir al mateix Pla, que s'havia referit a la novel·la com «la literatura infantil dels adults». I, no obstant això, les seves novel·les formen un petit cicle balzaquià que cobreix les poblacions principals de la demarcació, que serien, per ordre de publicació, Palafrugell, Girona, la Bisbal , Llofriu i Torroella de Montgrí. Certament, no posseeixen la trama absorbent d'un best-seller, però es poden situar en el context de l'experimentalisme narratiu del segle XX, des de l'avantguarda fins al nouveau roman. Al cap i a la fi, Josep Pla era un devot confés de James Joyce.
Novel·lista frustrat
Com ell mateix va reconèixer, va ser un novel·lista frustrat per la voràgine periodística. I, tot i així, tal com apunta Valentí Puig, «podríem prescindir de la seva obra memorialística i només amb les novel·les i relats tindríem un escriptor de primer ordre en la literatura catalana».
Pla de viva veu
Josep Valls reuneix a 'Josep Pla oral' 183 frases de les xerrades que va mantenir amb l'escriptor al Motel Empordà, entre 1973 i 1981
LLUÏSA FUENTES - EL PERIÓDICO - 20 de abril del 2011
«Jo ja sabia de l'existència de Josep Pla perquè quan era petit havia llegit la secció Calendario sin fechas que publicava a la revista Destino i el tenia com un ídol literari. En el moment que vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell se'm va obrir el cel», explica Josep Valls (Sant Feliu de Pallerols, Girona, 1944), autor de Josep Pla oral (Acontravent), una selecció de 183 grans sentències que va sentir dir a l'escriptor durant les nombroses i inacabables converses que tots dos van mantenir al Motel Empordà de Figueres, entre el 1973 i el 1981, on Valls va treballar com a administrador.
«No li agradava menjar sol»
En aquell moment l'autor ja era conscient que estava vivint una cosa excepcional i, «per tenir-ne un record personal», cada dia, després de la feina, escrivia tot el que li havia cridat l'atenció de les converses mantingudes amb Pla durant la jornada. Ho va fer fins a l'abril del 1981, quan l'escriptor va morir.
Va ser la casualitat la que va fer que Pla i Valls es fessin amics: «Un dia el senyor Mercader [el fundador del Motel, Josep Mercader] em va dir que m'assegués a la taula numero 26 del restaurant [la que sempre escollia el prosista de Palafrugell] per entretenir-lo, perquè no li agradava menjar sol», recorda Valls, que també li va fer de confessor, xòfer i secretari. Aquell dia hi havia molta feina i ningú podia dedicar el seu temps a Pla.
«El que més em va xocar va ser que era un home que parlava com escrivia i escrivia com parlava, era un seductor sense proposar-s'ho, una persona que sabia de tot», explica. Valls no ha publicat tot el que va parlar amb Pla durant els nou últims anys de la seva vida -«hi ha coses que me les guardo per a mi», confessa-, sobretot perquè en aquell moment l'autor d’El quadern gris estava deteriorat físicament i començava a necessitar l'ajuda dels altres.
Valls recorda que Pla no era un bon gurmet -«no gens, tot era literatura, almenys quan el vaig conèixer»-, menjava poquíssim i tenia dificultats per mastegar, «per això al el motel vam inventar un plat que vam batejar amb el nom de Perdiu a la col Josep Pla, que era desosada».
Valls, narrador, assagista i biògraf, que ha escrit tres llibres més sobre Pla, explica que les sentències recullen la filosofia de l'autor de Nocturn de primavera en temes com política, religió, art o literatura i són de gran actualitat 35 anys després. Dos exemples: «Els catalans no sabem governar perquè no hem tingut mai l'ocasió de practicar això que a Madrid fan com aquell qui es menja un préssec», i «És colossal! En aquest país cada dia hi ha més gent que és queda sense feina, cada dia hi ha més morts a les carreteres, cada dia és mengen coses més dolentes, cada dia tothom s'entén menys. Però quan un pregunta com va tot, tothom contesta invariablement: 'Anar fent!».
Feixista
A través de les cites, algunes ja publicades el 1982 al diari El Punt, el lector descobreix quina imatge tenia Pla de si mateix: «Em diuen que sóc feixista. El que sóc és l'home que aquí va perdre més calés durant el franquisme, pels molts articles meus que van anar directament al cove»- o frases lapidàries: «Si vostè està interessat en les coses hiperbòliques, tracti de ser feliç. Si és més enraonat, tracti de viure, que ja és prou difícil».
