El Departament d'Ensenyament del Govern d'Artur Mas, amb la consellera Irene Rigau al front, segueix avançat mesures que proposa aplicar el curs que ve: eliminar la sisena hora, introduïda el 2005, i fer que el professorat de primària i secundària imparteixi una hora setmanal més als alumnes, entre altres de més rocambolesques. Val a dir que les retallades en ensenyament són de difícil defensa, per això la comunitat educativa està inquieta, els pares acusen a Ensenyament de discriminar a l'escola pública en favor de les concertades en suprimir la sisena hora diària de classe. El Departament d'Ensenyament ha de negociar i convèncer si vol fer les coses bé, més que imposar.
La tisora del Govern d'Artur Mas en sanitat està creant un gran malestar entre els treballadors del sector, fins al punt que el propi president del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, Miquel Vilardell, ha expressat que "cal redissenyar aquest tipus de mesures". Vilardell, que també és el president del Col·legi de Metges de Barcelona, s'ha mostrat "molt preocupat per la situació que es viu als hospitals i als centres de primària" i ha insistit que "cal preservar el nostre sistema sanitari públic". El conseller Boi Ruiz, el més aplicat en les retallades, ara ha volgut matisar una mica aquestes. Malgrat tot, la tisorada a sanitat del 10% del pressupost es manté, però no per tots els camps de la sanitat, ha dit el conseller Ruiz.
Les entitats socials recorden a Artur Mas que els serveis socials són un dret i no beneficència i que el govern d’aquet mantingui la inversió social. De totes maneres temen que la retallada arribi després de les eleccions municipals del 22 de maig. Per això una vintena d’entitats socials han impulsat la declaració Ni un pas enrere! Invertim en futur! entre elles hi ha les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), una federació que presideix Teresa Crespo, que alhora presideix el consell assessor de polítiques socials i familiars que ha constituït el Govern d'Artur Mas. Crespo era ahir a la primera fila de l'acte de presentació del manifest i mai ha amagat que hi ha unes línies vermelles en serveis socials que, malgrat la necessitat de reajustar, no es podran traspassar.
Ensenyament ensenya les cartes
EDITORIAL - EL PERIÓDICO - 12 de abril del 2011
La responsable del departament d’Ensenyament, Irene Rigau, es va cuidar molt ahir de matisar que les mesures proposades per la conselleria, encara que es formulen en el marc d’una contenció pressupostària, es concentren en la reorganització dels centres educatius i no suposen, en cap cas, la pèrdua d’ocupació dels docents actuals. Els sindicats, al seu torn, cridats a la negociació, no sembla que vegin en les propostes de Rigau una espècie de nou enfocament pedagògic i formal, sinó l’anunci d’una retallada més o menys explícita. En qualsevol cas, les dues mesures estrella es basen en l’ampliació en una hora lectiva de la dedicació laboral dels mestres, una cosa que en principi és comprensible en aquesta situació restrictiva, i en la supressió de l’anomenada sisena hora, una idea que el Govern tripartit va introduir al Pacte Nacional per l’Educació per unificar els horaris de tots els centres amb fons públics i amb l’objectiu de reforçar i aprofundir en els coneixements per impulsar la qualitat de l’escola pública. Aquesta supressió no serà total, sinó que tindrà excepcions, en aquelles escoles d’entorns socioeconòmics desafavorits o per a aquells alumnes que necessitin ajudes suplementàries per intentar combatre el fracàs escolar.
Més enllà de la situació de crisi econòmica i de la contenció de la despesa, l’anunci de la consellera Rigau és gairebé una liquidació d’una mesura que justament va néixer amb aquest objectiu, el de donar més oportunitats als alumnes de centres públics. ¿Ha estat un fracàs la sisena hora? ¿No era –no continua sent– necessària? La combinació dels dos factors (més hores cobrant el mateix; i menys professors per centre per escampar-los a altres establiments per l’arribada dels nous alumnes, uns 15.000) introdueix molts interrogants, i no només aquells que podríem considerar tècnics.
¿Es tracta d’unes mesures estrictament funcionals per racionalitzar l’Administració i aprofitar més bé els recursos? ¿Podria també ser que fossin propostes que amaguessin una reducció notable que afectés, tal com afirmen els sindicats, una gran quantitat d’interins? Aquestes incògnites demanen una explicació més clara.
Decisions polítiques i cortines de fum
JAUME TRILLA, catedràtic de pedagogia de la UB - EL PERIÓDICO - 12 de abril del 2011
La consellera d’Ensenyament va anunciar ahir la supressió de la sisena hora (només es mantindrà per a aquells alumnes en risc de fracàs). De fet, això ja ho va dir Irene Rigau en les seves primeres declaracions a l’assumir el càrrec. Però entremig la consellera ens ha tingut distrets amb un seguit d’opinions: que no li sembla adient la formació actual del professorat, que caldria prohibir la venda de productes de pastisseria industrial a les escoles... O la seva idea d’obrir el debat sobre els uniformes escolars.
Està bé que la consellera no amagui les seves opinions, però el que no queda clar és amb quina intenció les va fent públiques. En aquest sentit, sembla que es poden diferenciar dos tipus d’opinions: les clarament destinades a convertir-se en decisions polítiques i les que només volen fer soroll. Vegem-ho amb alguns dels exemples esmentats.
Dèiem que Rigau s’estrenava com a consellera plantejant l’eliminació de la sisena hora a l’escola pública. I també llavors es va mostrar partidària d’ampliar les subvencions a centres privats unisexuals: dues mesures que ja són realitat i que guarden una visible simetria. Els arguments per justificar la primera són bàsicament econòmics: fer front a la crisi a base de reubicar el professorat i no haver de contractar-ne de nou. És a dir, el sistema públic s’haurà d’espavilar amb el que té, mentre s’afegeixen més diners a l’escola privada que segrega per sexe. La raó adduïda per augmentar els concerts a aquests centres privats és molt senzilla: segons Rigau , separar per sexes és una opció educativa mes, i tan legítima com la coeducació. Afegia també que el debat coeducació/segregació forma part del passat, cosa que nosaltres compartim, però per raons contràries a les seves. Fins ara, estàvem convençuts que aquesta polèmica havia caducat fa temps, ja que existia un consens pedagògic molt ampli en favor de la coeducació. I que les escoles unisexuals existents eren només una mena d’anomalia residual, basada en opcions ideològiques més que en raons pedagògiques. Però si Rigau tancava el debat no era pas per això; el que venia a dir és simplement: si hi ha escoles sexualment excloents i algunes famílies les prefereixen, no cal parlar-ne més.
Rigau , doncs, no volia discutir sobre l’opció de segregar per sexes, però en canvi ha tingut molt interès a obrir la polèmica sobre l’uniforme. Aquí no tenim espai per entrar-hi a fons, però no vull deixar d’explicitar una opinió i una predicció. L’opinió és que els motius aportats per Rigau en defensa de l’uniforme, segurament ni ella se’ls creu gaire: són massa febles per a una persona de llarga experiència i reconegut sentit pedagògic. Costa de creure que estigui convençuda que l’uniforme serviria per atenuar, ni una mica, les desigualtats socioeconòmiques reals dels alumnes. És de suposar que la consellera no pretén compensar l’eliminació d’una mesura realment igualitària com la de la sisena hora amb la igualació purament cosmètica de l’uniforme. Com tampoc és creïble que vestir-los a tots igual millorarà el clima escolar, quan el més probable és que una imposició així es convertís en una nova font de conflictes per als centres. Però estic convençut que aquestes coses la consellera ja les sap prou bé. I com que n’estic convençut, m’atreveixo a fer una predicció: tot això de l’uniforme acabarà en no res. La conselleria no adoptarà cap mesura per implantar l’uniforme als centres públics, i segurament cap prendrà pel seu compte la decisió de fer-ho.
Llavors, ¿a què treu cap tot aquest enrenou que provoca la consellera amb algunes de les seves declaracions? Alguns ja ho han posat de manifest: cortines de fum, ganes de tenir-nos entretinguts. Però ara que la consellera ja ha fet allò que inicialment es va proposar (donar més diners a l’escola privada i limitar els de la pública), caldria demanar-li que miri d’evitar seguir marejant la comunitat educativa amb debats que no duen enlloc. I si vol que creiem el que va dir fa poc («no sóc carca com em pinten»), seria desitjable que no fes costat a aquest revival de la pedagogia més carrinclona que s’està posant de moda. El seu company de coalició Duran Lleida , seguint també el camí marcat per Esperanza Aguirre , reivindicava fa poc la tarima, ja que segons ell «forma part de l’autoritat del mestre». Seria bo que abandonessin aquesta moda retro, no fos cas que acabin demanant la reinstauració de la palmeta (que també formava part del poder del mestre) o de les orelles d’ase (que igualment eren una mena d’uniforme per als mals alumnes).
L’assessor sanitari de Mas exigeix a l’Executiu que pari les retallades
Miquel Vilardell alerta del mal que ja està patint l’assistència mèdica
El conseller Ruiz guarda silenci davant el creixent malestar als hospitals
ÀNGELS GALLARDO - EL PERIÓDICO - 12 de abril del 2011
La contundent petició pública difosa ahir per Miquel Vilardell, assessor del president Artur Mas en temes sanitaris, perquè la Conselleria de Salut deixi en suspens les retallades en l’assistència mèdica que ha exigit als hospitals, no va obtenir resposta del departament que dirigeix el conseller Boi Ruiz. Vilardell va exigir que la Generalitat reiniciï la recerca de mesures per moderar la despesa sanitària, i va proposar que ho faci centrant-se en les estructures que gestionen el sistema, blindant l’assistència mèdica que reben els ciutadans. «S’han de parar els plans de xoc dels hospitals –va manifestar Vilardell–. Si no els parem ara, ja no serà possible millorar el sistema de forma lògica».
L’única rèplica a Vilardell va ser de caràcter polític, unes frases amb què el portaveu de la Generalitat , Francesc Homs, es va declarar «molt tranquil», convençut que les mesures d’estalvi empreses no alteren l’assistència. «No m’ha passat mai pel cap que les retallades poguessin tocar això», va dir.
Vilardell, que també presideix el Collegi de Metges de Barcelona (CMB), va expressar amb més indignació que fins ara el missatge que repeteix des de fa unes quantes setmanes: «Vull manifestar el meu desacord amb els plans de xoc que Salut ha sol·licitat als hospitals per estalviar –va declarar–. Cal que els partits polítics pactin la recerca de més recursos per finançar el sistema sanitari».
DIFÍCIL RECUPERACIÓ / Les propostes incloses en aquests plans, va afegir, alteren «i poden afectar encara més» la qualitat de l’assistència mèdica que reben els ciutadans. «El sistema sanitari que tenim és excel·lent i ha de ser protegit –va prosseguir Vilardell–. Si es trenca, serà molt difícil recuperar-lo». Aquestes reflexions, va dir el president del CMB, sintetitzen l’«enorme malestar» que hi ha entre el personal dels centres sanitaris i en l’opinió pública. «La meva obligació, com a assessor de la Generalitat , és recollir aquest estat d’opinió que representa la majoria del sector sanitari, i transmetre’l de manera immediata al president Mas i al conseller Ruiz». Vilardell es va reunir de nou ahir al vespre amb representants de les patronals que agrupen els hospitals concertats, i amb directius de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquests col·lectius han estat citats pel Servei Català de la Salut a una reunió prevista per al 18 d’abril, en què el conseller Boi Ruiz concretarà quins serveis mèdics se suprimeixen, i quina quantitat de visites, intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques contracta cada hospital.
MENYS ACTES MÈDICS / Està previst que aquests contractes assistencials redueixin sensiblement les xifres d’actes mèdics assumits els últims anys, ja que així ho va indicar Salut als hospitals fa un mes, quan els va encarregar l’elaboració dels seus plans de xoc. Aquest ball de planificacions obeeix a la voluntat del conseller Ruiz de concedir «autonomia de gestió» als centres sanitaris. Els tècnics de Salut seran els que, en últim extrem, escolliran quins consultoris o serveis se suprimeixen. Aquestes decisions estratègiques hauran de tenir en compte la distribució demogràfica de Catalunya i l’ús sanitari de cada municipi.
Mentrestant, i tenint present que l’estalvi haurà d’executar-se en el que queda d’any, els responsables dels hospitals han donat instruccions als seus caps de servei a fi que abarateixin l’activitat que presten. Això ja es tradueix, per exemple, en la reducció de pacients als quals s’indica una intervenció quirúrgica, en especial si és complexa i cara. Els especialistes que donen a conèixer aquestes instruccions en cap cas accedeixen que se citi el seu nom ni el centre on exerceixen. «Hi ha por que perilli el lloc de treball si expliquem què està passant a l’hospital», assegura un destacat cirurgià de l’Hospital Clínic, de Barcelona. El malestar del personal sanitari va originar ahir protestes als hospitals Del Mar (Barcelona), Germans Trias i Pujol (Badalona) i Santa Maria (Lleida).
COMENÇA EL TANCAMENT / Els que més temen pel seu futur laboral són les infermeres dels centres concertats, subjectes a contractes laborals susceptibles de rescissió. Als centres de l’ICS, on el personal és funcionari, el temor és diferent. Allà, ja s’ha deixat de contractar el personal d’infermeria eventual que suplia les baixes per malaltia o les vacances de les sanitàries en plantilla. Això s’encadena amb una menor activitat als quiròfans i el tancament de plantes d’hospitalització.
Així està passant des d’ahir als hospitals de la Vall d’Hebron, Germans Trias i Pujol (Can Ruti) i Bellvitge, on han avançat 10 dies l’inici de la Setmana Santa.
Una vintena d’organitzacions d’atenció a les persones i col·lectius professionals fan sentir la seva veu en defensa d’unes polítiques social enfortides en aquest manifest que presenten avui als diaris AVUI - EL PUNT - 12/04/11
Declaració de la societat civil catalana pels drets de les persones i la sostenibilitat del sistema de serveis socials de responsabilitat pública a Catalunya
Ni un pas enrere! Invertim en futur
Davant el risc en què es troben els progressos socials assolits en les últimes dècades, les organitzacions signants d'aquest text apostem per les polítiques socials per avançar en la construcció d'un món i una societat més justos, cohesionats i equitatius. Mitjançant aquest escrit volem posar en relleu la necessitat de recuperar les persones com a eix central i prioritari de les polítiques públiques, i manifestem el nostre compromís de vetllar perquè el marc legislatiu vigent es desplegui plenament. El compliment dels drets socials i de ciutadania reconeguts per llei és una obligació compartida que ens implica a tots: poders públics, sector privat, organitzacions del tercer sector social i societat civil.
A més crisi, més polítiques socials
L'augment de situacions de pobresa i risc d'exclusió social genera un increment de la demanda de prestacions i serveis que requereix una major dotació de recursos. Els nous i diversos processos de pobresa vulneren drets individuals com ara el dret al treball o a un habitatge digne, i posen en perill la cohesió i la pau social. Contra les desigualtats, prevenció!
Màxima prioritat: les persones
Els avenços dels darrers anys en matèria de drets subjectius i universals d'accés als serveis socials, així com en el desenvolupament d'un sistema per complir-los, no es poden veure frenats en virtut d'interessos econòmics o imposicions dels mercats. El sentit últim de les polítiques públiques ha de continuar sent la creació de les condicions necessàries perquè totes les persones puguin exercir plenament els seus drets.
Drets de ciutadania, una exigència de la llei
Els drets reconeguts en les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya són irrenunciables i han de garantir el precepte estatutari que estableix que “totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal” (art. 15.2). Les lleis socials promulgades en els darrers anys –infància, serveis socials, autonomia personal i ajut a la dependència, acollida i per a l'eradicació de la violència masclista—, i els pactes signats –educació, habitatge, immigració— no poden quedar a mitges si volem assolir el nivell dels països del nostre entorn.
Optimització dels recursos: millor gestió i més eficiència
Perquè el sistema català de serveis socials sigui eficaç i sostenible cal optimitzar els recursos i gestionar-los de manera eficient. D'acord amb un desenvolupament harmònic de les lleis, cal simplificar la gestió, les estructures, les xarxes i els procediments establerts. Els serveis públics s'han d'acostar al ciutadà mitjançant la descentralització i la transferència a l'àmbit local. La racionalització passa per potenciar els recursos humans d'atenció directa, reduir el nombre d'alts càrrecs i suprimir ens no preferents o amb una baixa relació cost-benefici.
Inversió social com a motor econòmic
Cal assegurar la viabilitat i continuïtat del sistema de serveis socials de responsabilitat pública mitjançant un nou model de col·laboració pública i privada que garanteixi l'acció concertada i el pagament puntual dels serveis a les entitats que hi participen. A més a més de complir amb les obligacions que marca la llei, el desplegament de les prestacions i els dispositius previstos genera activitat econòmica, crea ocupació i contribueix al PIB del país.
Responsabilitat pública compartida: ciutadania activa i participació
Les organitzacions d'iniciativa social, les persones beneficiàries, el voluntariat, els professionals i la ciutadania en el seu conjunt formen part, junt amb l'administració, del sistema de responsabilitat pública compartida. La participació i implicació de tots els agents s'ha de fer efectiva en la planificació, la gestió i l'avaluació dels serveis. La cohesió social requereix una ciutadania activa i responsable que exerceixi els seus drets i deures, i que comparteixi els valors de solidaritat, compromís i esforç col·lectiu.
Cooperem per sortir de la crisi
Per aconseguir tots aquest objectius, les organitzacions signants cooperem amb les administracions i les forces polítiques per garantir els drets de les persones arreu del món i també assegurar la sostenibilitat del sistema de serveis socials de responsabilitat pública a Catalunya. Farem el seguiment dels pressupostos de la Generalitat i de la seva aplicació en les polítiques socials per mantenir i ampliar l'incipient estat del benestar que hem començat a construir.
