- Amb les retallades cal recordar que és en la cultura on es fonamenta «la cara visible d'un país». I que un país que no concep que és en la cultura on es basa la seva manera d'estar al món, aquest no va enlloc. De totes maneres és veritat que vivim moments crítics i que estem abocats a abordar la crisi econòmica que patim, però també ho és que la cultura és una genuïna font de riquesa, material i espiritual, a la qual no podem ni hem de renunciar.
Retallada per a tots menys Cultura?
Una part del sector reclama que no hi hagi retallades, d'altres demanen més eficiència i solidaritat
Reportatge de CATALINA SERRA per a Quadern - EL PAÍS - 17/03/2011
Un dels punts del pacte del Tinell que va signar el primer tripartit establia que al 2007 la cultura hauria de suposar el 2% del pressupost global de la Generalitat. L'any passat, va suposar el 0,8%. Ahir mateix, el conseller Ferran Mascarell recuperava l'objectiu inicial per d'aquí a una legislatura i mitja, aproximadament. Sense comentaris.
La cultura és la xocolata del lloro, però és un cacau del que viu molta gent. De fet, el mer anunci que aquest any hi hauria una retallada del 10% ha aixecat totes les alarmes i tant les associacions gremials com entitats de pes com el Consell de les Arts o el Cercle de Cultura reclamen una "excepció cultural", és a dir, que no s'apliqui la retallada als ja minsos diners de la cultura.
El debat, de moment, no va més enllà i no es qüestiona la necessitat global d'unes retallades socials que responen a una determinada política econòmica —que no és única, com mostra el pamflet Manifiesto de Economistas Aterrados (Pasos Perdidos)— ni tampoc ningú no ha caigut en la demagògia de recordar que el que es deixarà de recaptar amb la supressió de l'impost de successions als més rics suposarà perdre uns 400 milions d'euros, és a dir, quasi cent milions més del pressupost global de cultura.
En fi, enmig de tot aquesta polèmica s'ha obert un altre debat llargament ajornat i molt pertinent. Tenim una cultura massa subvencionada? S'han de revisar els criteris dels ajuts? Quina ha d'ésser la política cultural que asseguri l’excel·lència? Té sentit la repartidora o s'han de fer apostes per projectes més ambiciosos amb probabilitat de repercussió internacional? Estan ben gestionats els grans equipaments culturals? Les preguntes s'acumulen i les respostes no són fàcils. Sense les ajudes seran molts els creadors que no podran ni intentar demostrar la vàlua que tenen. La cultura és una inversió de risc en què no se'n saben els resultats fins passat un temps, i de deu que reben ajudes generalment només una quarta part acaben fent projectes que arriben a assolir un cert èxit. Però això és difícil de saber a priori... El cas és que ara mateix el sector està dividit entre els que pensen que hi ha d'haver una mobilització general dilluns contra les retallades i els que reclamen més rigor i temen que la societat, maltractada pels retalls en temes delicats com la salut i l'educació, acabi veient la cultura com un cau de privilegiats."El problema és que la retallada se suma a uns pressupostos que ja porten alguns anys escapçats", comenta Guillem Jordi Graells, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. "Encara no sabem exactament quina serà i per això s'ha convocat aquesta concentració per reclamar que, a l'hora de negociar els pressupostos, es tingui en compte el problema i les retallades no s'apliquin de forma lineal. No demanem privilegis sinó que es recordi la precarietat de la cultura".
Graells forma part d'una de les 14 associacions (d'artistes, actors, intèrprets, escenògrafs, fotògrafs, músics, ballarins o il·lustradors) que han encapçalat la convocatòria d'aquesta concentració a què ja s'han adherit una vuitantena d'entitats i associacions, a més d'unes 500 persones a títol personal. "El problema", diu, "és que les retallades afectaran tot el que sigui suport a la creació, i en el camp literari això afecta la Institució de les Lletres Catalanes".
Aquesta entitat, que depèn del departament de Cultura, va atorgar l'any passat 105 subvencions per valor d'1,4 milions d'euros que es reparteixen de manera dispersa entre les grans xifres pel manteniment d'associacions i fundacions (la que dirigeix Graells, 92.000 euros) i les més discretes a escriptors perquè vagin fent la seva obra.
És un exemple extrapolable a moltes altres àrees. Una gran part de la producció, gestió i difusió de la cultura està subvencionada. Des de l'artista emergent a la superproducció cinematogràfica, de l'escriptor més o menys exitós a l'ateneu més discret. I d'aquí l'ensurt.
Cots: "Més de la meitat de la programació dels centres que depenen d'ajuts està en suspens"
"Ara mateix, més de la meitat de la programació dels centres que depenen d'ajuts està en suspens perquè ningú s'atreveix a fer despeses ni demanar crèdits sense saber si acabarà tenint la subvenció", comenta Clara Garí, responsable de la dinàmica Nau Côclea de Camallera durant la presentació de la concentració contra la retallada. "Ja de per si treballem amb una situació precària i aquesta retallada i els retards poden deixar a molta gent fora de joc", comentava Toni Cots, coordinador de l'Associació de Professionals de Dansa a Catalunya, que reconeixia la "forta dependència que té la cultura dels pressupostos de la Generalitat ".
Els convocants de la concentració són associacions que en general depenen dels ajusts que atorga ara el Consell de les Arts (Conca). Aquest va tenir el 2010 un pressupost de 15,5 milions d'euros, dels que va destinar 10,4 a les ajudes, un milió a les obres del centre d'art del Canòdrom de Meridiana i la resta, a la pròpia estructura. És a dir, al sou dels funcionaris i treballadors inscrits, les despeses de funcionament, el sou (amb categoria mínima de secretari general) del president i dos vicepresidents i les dietes dels vuit consellers.
"El problema és que ara el Conca ha convocat les ajudes, però no resoldrà fins a saber els pressupostos a l'estiu, per la qual cosa no sabem amb què podrem comptar", explica Cots.
Mascarell: "Aquestes demandes poden fer antipàtica la cultura per la societat"
Mascarell va donar ahir una conferència a Tribuna Ateneu —on no va avançar gaire cosa més del que digué al Parlament, llevat de l'anunci de creació de dos grups de treball per estudiar el futur dels fons fotogràfics i els fons d'art privats, a més de la posada en marxa d'un pla estratègic a llarg termini— i es va centrar a reclamar més perspectiva de futur. "No em preocupa la retallada ara del 10% si sabem el que volem ser el 2020", digué. "Tenim un dèficit d'horitzó" i això, malgrat les esperances, "el Conca no ho ha resolt, no tant per la seva culpa sinó perquè va néixer amb un plantejament una mica ambigu". Després, explicava que no entenia aquesta manca de definició de l'organisme.
L'Institut d'Indústries Culturals (ICIC), que mou un pressupost que multiplica quasi per cinc el del Conca i es dedica a les àrees industrials com el cinema, la música o el sector editorial, "ja s'ha reunit amb els afectats explicant-li l'abast de la retallada perquè sàpiguen aproximadament amb què poden comptar", explica. "La retallada en principi és del 10%, però no serà igual a tots els àmbits. En alguns serà del 15 o del 20% i amb d'altres, menys. Estem mirant que afecti més l'estructura que no pas la producció d'activitat i les ajudes, això és el que hem demanat que gestionin els diferents equipaments i organismes". Una altra cosa és que, per decret, en el pressupost prorrogat no es pot fer servir més del 30% del previst fins que s'aprovi el nou, a principis d'estiu. "El Conca tindrà una retallada, segurament, d'entre un 15 i un 20% i el poden distribuir com vulguin. Ara tenen ja uns cinc milions, n'han de destinar una part a pagar els sous, però queden uns dos milions que ja estan disponibles i després saben que tindran la resta", indicava Xavier Solà, secretari general de Cultura.
Des del Conca, que s'ha adherit a la concentració antiretallades, prefereixen esperar que s'aprovi el nou pressupost. "Hem convocat la majoria d'ajudes, però com que tenim el termini legal de sis mesos no ho resoldrem fins a l'estiu, quan ja estigui tot clar", comentava una portaveu. "El que sí que es farà és reduir estructura, bàsicament no renovant el contracte als sis o vuit treballadors eventuals i redistribuint algunes partides, com la que teníem pel Canòdrom i la futura seu de l'organisme, per mantenir al màxim les ajudes".
Des de la plataforma No retalleu la cultura no volen personalitzar amb el conseller i ahir remarcaven que la seva demanda "és a tot el Govern". De fet, han enviat cartes personalitzades al president Artur Mas, al conseller d'Economia Andreu Mas-Colell i a Mascarell. "El que jo els diria és que es tracta de sumar i de pensar a mig termini", explica el conseller, que insistí que "a uns els toca concentrar-se i a d'altres, gestionar". El conseller es queixa que no li han deixat ni els cent dies i reconeix que les retallades no li agraden, "però no queda un altre remei".
No hi veu sortida i, al temps que, clarament incòmode, va deixar "per d'aquí un dies" la contestació a l'oferta de l'alcalde Jordi Hereu d'avançar-li part dels diners de les retallades, tampoc troba adequat ara reclamar l'excepció cultural com proposava el manifest fet públic fa uns dies pel Cercle de Cultura. "Ho he defensat en molts articles i estic bàsicament d'acord amb el seu manifest, però necessita una convicció d'ànim de la col·lectivitat que ara no la veig. L'excepció, com a tesi de fons, la defenso, però entrar en una pugna ara en relació amb d'altres sector de l'estat del benestar, vigilem. Quan hi ha retallades a sanitat o educació, potser que la cultura amb aquestes demandes es faci antipàtica a la societat. Som en un moment d'excepcionalitat", diu Mascarell.
Això apareix també en alguns dels comentaris a internet sobre la concentració, preocupats per l'efecte boomerang que pot provocar de cara als creadors, i a algun manifest outsider, com el de Debatarts, associació que alertava que la convocatòria era massa genèrica i proposava que abans s'havia de redreçar la "perversa gestió de recursos". Al debat posterior a la conferència de Mascarell, Lluís Cabrera, de Tallers de Músics, també va insistir en aquest sentit. "El 70% dels ajuts fa anys que van al mateix 30% de creador i molts joves demanen pas", digué Cabrera. "No és tant així", respongué Mascarell, conscient que un dels problemes greus que patim és la manca d'indicadors culturals fiables per esbrinar exactament què passa amb el sector. "El que sí que és cert", reconeix, "és que fa anys que hi ha gent instal·lada en les mateixes premisses".
MIQUEL TÀPIES
"Es pot refer el teixit de les microactuacions"
Miquel Tàpies, president del patronat de la Fundació Tàpies , no té una visió gaire apocalíptica de les retallades. "Parlo a nivell personal", aclara abans de res. "Penso que els temps de crisi són ideals per refer un teixit de microactuacions, una cosa que a Barcelona li falta molt". Respecte a la manifestació convocada per la plataforma No retalleu la cultura, té clar que no hi serà. "Aquell dia aniré a la conferència d'Étienne Balibar, que em sembla més interessant".
JORDI PUNTÍ
"Rebem engrunes però ens retallen com els altres"
L'autor de Maletes perdudes no serà a Barcelona dilluns. "Si hi fos, hi aniria. Si la gent no s'indigna, sembla que els està bé la retallada", diu. "La cultura sempre s'endú les engrunes. Però a l'hora de retallar, rep com qualsevol altra. No és equitatiu. Ara, seria bo no instal·lar-se en la queixa perpètua. Sobretot per part d'institucions acostumades a rebre diners a palades. Hi ha un submón que viu sense subvencions, amb una mà al davant i l'altra al darrere, i fa les coses amb imaginació. És el seu moment".
LLUÍS PASQUAL
"Per a molts pot suposar una tragèdia"
"Si hi fos aniria a la concentració", comenta Lluís Pasqual, que aquests dies és a Roma. "Considero que és lògic que si hi ha retallades en tots els sectors, també n'hi ha d'haver a la cultura, però no estic d'acord que hi hagi retallades linials, afirma. "En el món de la cultura, cada cas és diferent i el que per alguns és només un pas en fals, per d'altres pot suposar una tragèdia. Les retallades s'haurian d'adaptar a les necessitats i dimensions de cada agent de la cultura".
CARLES SANTAMARIA
"Hem de ser conscients de la situació"
Per al director del Saló del Còmic de Barcelona, Carles Santamaria, el problema és global. "No retalleu la cultura, ni la sanitat, ni l'educació ni res", diu. "Hem de ser conscients de la situació. Busquem els suports complementaris. Cada cop més cal tenir en compte les empreses privades o les iniciatives col·lectives. El paper de l'Administració és fonamental, però els ajuts no ho poden ser tot. Necessitem dosis de realisme per avançar i ara penso que és massa d'hora per convocar concentracions".
RICARD ROBLES
"És una concentració precipitada"
Per a Ricard Robles, un dels codirectors del festival Sónar, la situació està encara massa indefinida com per convocar una concentració. "No estic d'acord amb la convocatòria perquè em sembla massa precipitada", afirma Robles. "Falta temps per veure què passa i crec que fer una manifestació ara és avançar-se massa", afegeix Robles, preocupat ara amb la situació a Tokio on a principis d'abril hi havia convocada una franquícia del festival que potser no se celebrarà.
MIQUEL DE PALOL
"La cultura ja venia molt retallada d'abans"
Miquel de Palol era ahir a la roda de premsa de la plataforma que ha convocat la concentració, i per tant, és clar, hi anirà. Assumeix tots els punts del manifest i considera que un dels problemes és que "la cultura ja venia molt retallada", plou sobre mullat. "Partim d'una gran desavantatge a causa de la reducció dels darrers anys". Ressalta que hi ha una descompensació entre el que es dedica aquí a la cultura i el que es fa a d'altres països de l'entorn.
JORDI GRATACÓS
"Cal regenerar el sistema de subvencions"
"Estem en contrar de retallar, entenem que ara cal ajustar però ja estem prou retallats i hi ha més mesures possibles", afirma Jordi Gratacós, membre de la junta directiva de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers i director de la promotora WAM. D'altra banda, Gratacós critica la "subvenciontis del sector" i aposta per "regenerar el sistema de subvencions". Anirà a la manifestació? Ho decidirà al darrer moment perquè tem que la manifestació "es manipuli".
JOSEP A. HERNÁNDEZ
"El circ és cultura i no ho poden retallar"
Joselito —que és com es coneix a Josep Antoni Hernández— parla sense embuts i va directe: "El circ som cultura, i volen retallar la cultura, defensarem el que és nostre. Anirem a la manifestació, és clar que sí". És el president de l'Associació de Professionals del Circ a Catalunya (APCC) i ahir va participar en la inauguració de La Central del Circ que "tot i ser un pas endavant potent per nosaltres no ho soluciona tot". La creació d'uns estudis reglats de circ és la seva gran demanda.
ENRIQUE VILA-MATAS
"Em preocupa més la retallada a Ensenyament"
"És horrorós i lamentable que es retalli un àmbit que ja va tan malament des de sempre però, posats a triar, em sembla pitjor pel camp de l'Ensenyament: només li falta això a aquest país", diu seriot l'escriptor barceloní, poc donat a deixar-se veure en actes públics però que s'està pensant anar a la manifestació de dilluns. Però de seguida matisa, quan es parla d'excepcionalitat cultural: "Tampoc no pretenc que mengem a banda; mai no m'ha convençut el que surt de la cultura subvencionada".
DANIEL GIRALT-MIRACLE
"Penso que abans calia més negociació"
Daniel Giralt-Miracle és dels que no anirà a la concentració. "Cec que abans hauria fet falta un mínim d'intent de negociació, però s'ha convocat la concentració, que ha de ser l'últim recurs, sense que hi hagués abans converses", assenyala. "Sóc un home de pau i hauria preferit altres solucions, tot i que no sé si hi ha marge perquè em sembla que les consignes del govern són molt inflexibles". De tota manera, afegeix, "és bo que es faci, és sa pel sector".
- Un parell d’articles d’opinió:
Per què no s'ha de retallar (més) la cultura
Juli Capella - EL PERIÓDICO - 9 de març del 2011
El 1994, l 'aleshores regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas, va dimitir (¡sí, va ser ell el polític que va dimitir!). Va argumentar a Maragall que sense pressupost suficient no podia afrontar els reptes culturals del municipi. I no va passar res. En unes declaracions posteriors, va dir: «Tant de bo arribi un dia en què la gent es manifesti per la Rambla demanant més cultura, però això no passarà mai». Doncs bé, aquella vegada el mestre es va equivocar, i conjecturo que malgrat els seus 85 anys serà a la primera fila de la manifestació de dilluns que ve, dia 21, sota el lema No retalleu la cultura. No serà a la Rambla , però sí molt a prop, a la plaça dels Àngels, entre el Macba, el FAD i el CCCB. Tampoc és probable que s'hi aglomerin les masses, però sí que hi haurà una bona colla de gent de la cultura i la creació que s'ha atipat de misèries, promeses i a sobre burla amenaçant.
Certament, vivim temps difícils per a tothom. Si no hi ha prou pressupost és necessari fer retallades, i la cultura no en serà l'excepció. Però no tot és retallable de la mateixa manera, no és just. Hi ha llocs per on ja no hi entra ni un finíssim bisturí, perquè no hi sobra res. En altres assumptes hi entra la destral i fins i tot un buldòzer. La cultura ha estat tradicionalment la maria solidària, en permanent precarietat i afait pressupostari.
I, no obstant, és un bé de primera necessitat, és el que ens diferencia dels animals, el que ens fa persones i ens fa nació. En moments d'extrema gravetat econòmica provocada per l'especulació financera, els principals perjudicats, la sanitat, l'educació i la cultura, s'han de preservar com un bé preat. Ara el que toca és retallar privilegis, malbarataments, i ajornar inversions en infraestructures. Alguna cosa ha de decréixer perquè altres coses primordials es mantinguin. Ens van prometre la cultura com a eix vertebrador i cohesionador social. Doncs ara, que compleixin.
La retallada de Mascarell
Xevi Xirgo - AVUI - 12/03/11
“Tots els departaments retallen, però el de Mascarell ha estat el primer –i únic– en què el sector ha arribat a convocar una manifestació”
A banda del de Pilar Fernández Bozal, el nomenament de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura devia ser el més sonat dels que ha fet el president Mas en aquesta legislatura. A tots ens va sorprendre. Perquè aleshores tots fèiem Mascarell molt més cap a la pugna per l'alcaldia de Barcelona –i pel PSC, és clar– que no pas cap a una conselleria. Però la cosa va anar com va anar i el nomenament (per vàlua, per estratègia, per necessitat, per trajectòria o per l'espina clavada que duia de l'anterior etapa, pel que fos) es va fer. Primera sorpresa. Ara, però, el departament de Mascarell me n'ha provocat una segona. I és la rebel·lió que hi està havent en el ram en contra de la retallada pressupostària. Tots els departaments retallen, però el seu ha estat el primer –i de moment l'únic– en què el sector –o bona part del sector– ha arribat a convocar una manifestació. I l'únic en què hi ha hagut dimissions (la del gerent del TNC). I, sobretot, l'únic en el qual “amics” del conseller han arribat a demanar, amb el seu silenci o adherint-se al manifest del Cercle de Cultura, que les retallades no es facin. “Sabia que la situació era difícil, però no tant”, reconeixia diumenge Mascarell a l'Avui. I deu ser cert. Mascarell sabia, en fitxar per Mas, que no podria exercir del tot de conseller del ram fins a mitja legislatura, perquè primer venien mesos de retallada. Suposo que un dels encàrrecs de Mas a tots els nous consellers va ser no només retallar sinó fer-ho amb pau social, si calia fent ús de l'ascendència que cadascú d'ells suposadament tenia en el seu sector. I això és el que em sorprèn. O Mascarell no la hi tenia, o no li han fet cas.
- El Manifest:
NO retalleu la Cultura
1. La Cultura no és una despesa, és una inversió. La Cultura , més enllà de ser un valor en sí mateixa, és una font de riquesa econòmica i fa una important contribució al PIB. Els recursos invertits en Cultura generen llocs de treball en àmbits molt diversos de la societat, dins i fora del sector cultural.
2. Retallar o estalviar en Cultura és un greu error. Ens farà més pobres. El desmantellament de part del... teixit industrial cultural o la retirada de les inversions per a la recerca i la creació artística (R+D+i de la creació), frenarà la competitivitat, la recuperació general i postergarà un repte ineludible: la generació d’un nou model d’economia productiva basat en el coneixement (Educació+Ciència+Cultura).
3. Catalunya és un dels països del nostre entorn que destina menys recursos públics a la Cultura : només el 0,98% del pressupost general. Una nova retallada ens allunyarà encara més dels estàndards europeus.
4. El retall obligarà a les institucions (nacionals, locals, privades) a reduir l’activitat i les programacions. Qui acabarà pagant el retall i la crisi seran els artistes, els creadors, les companyies i els agents més febles i els nous emprenedors. Augmentarà l’atur i la precarietat en el sector cultural. Es perdran oportunitats i la recuperació serà difícil i en alguns sectors irreversible.
5. La retallada obligarà a augmentar el preu de les entrades a espectacles, concerts i exposicions i limitarà –d’aquesta manera- els drets culturals d’accés universal a la Cultura recollits al nostre Estatut d’Autonomia.
6. La retallada forçarà la privatització d’equipaments o programacions situant una bona part de l’oferta cultural sota l’estreta lògica del mercat i les audiències. La cultura és també el dissens i l’experimentació de pensament crític que nodreix la democràcia.
7. La cultura és la cara visible d'un país, allò que de forma més concreta i particular el caracteritza i l’identifica entre els veïns i en el context històric i social, i més encara en el cas de Catalunya, que per raons polítiques té ara mateix disminuïda la gestió d’altres recursos. La cultura no és un luxe, ni un capritxo, ni una frivolitat, ni una conseqüència del progrés i el benestar, sinó un dels seus motors i senyals més prominents, i cap comunitat que es prea ella mateixa deixa de posar-la en un lloc destacat entre les seves prioritats.
Dilluns 21 de març de 2011, 19:00.
Plaça dels Àngels (MACBA), Barcelona
- Acabo aquest resum d’articles i opinions que he fet amb tres parts, sobre les retallades del Govern d’Artur Mas, amb l’excel·lent aportació de Josep M. Balcells, un molt bon periodista, que aquests darrers anys també ha estat diputat:
Diguem les coses pel seu nom
Josep M. Balcells - AVUI - 13/03/11
No es pot matar tot el que és gras. No es pot passar el ribot per rebaixar el mateix gruix o el mateix tant per cent a totes les partides de tots els departaments. El que defineix la línia de fons d'un govern és precisament definir els accents, les prioritats, allò que es considera imprescindible de garantir i de protegir d'allò que no és urgent o es pot dosificar.
Estem assistint aquests darrers dies a una constant i, si ho comparem amb l'oposició, diria que desequilibrada presència mediàtica dels consellers que per tractar d'avalar i de justificar les retallades en àrees molt sensibles relacionades precisament amb els serveis universals de salut, d'educació, de benestar social o d'infraestructures.
El missatge és pervers. Ho sentim, vénen a dir, hi ha dos culpables: el govern anterior, que ens ha deixat una herència que no ens permet fer una altra política que la retallada indiscriminada de serveis, i el govern de Madrid, que no ens dóna el que ens deu i ens regateja el que ens ha promès. Conclusió: si la culpa és dels altres no em podeu demanar ni responsabilitats ni que fem miracles.
Si aquesta explicació la dóna avui el president, demà el portaveu del govern, demà passat el conseller del ram i fan la roda primer als mitjans públics i després als privats i tornem a començar, resulta que el discurs acaba calant en l'opinió pública: No podem mantenir la dotació d'ordinadors a les escoles, no podem mantenir l'aportació de recursos de manteniment per a calefacció, llum o materials als instituts. Hem d'aturar el pla d'ajuts de la llei de dependència. Hem de suprimir parades de metro de la línia 9. Hem d'allargar les llistes d'espera dels hospitals. Hem de deixar de fer intervencions quirúrgiques a la tarda. Hem de renunciar al criteri de proximitat per concentrar les proves diagnòstiques en centres seleccionats... Tot per culpa de l'herència rebuda, per culpa de la crisi o per culpa del Madrid que “convida a cafè i ens el fa pagar a nosaltres”.
D'allà on no n'hi ha no en raja, ve a dir el govern. Però el bo del cas és que alguna de les aixetes que encara podrien rajar resulta que el govern d'Artur Mas la vol tancar. Em refereixo a la llei de successions que encara aporta anualment gairebé 500 M€. Per què es renuncia a un ingrés i s'opta per retallar partides a tort i a dret?
La ciutadania assisteix atònita a l'arrencada del govern de CiU. No sap com reaccionar. Ni els sindicats, ni els professionals, ni les associacions cíviques planten cara. Trobo a faltar el lideratge polític de l'oposició. No han passat encara els 100 dies de gràcia, però el govern ja ha ensenyat totes les cartes i és hora d'assenyalar els qui perjudiquen les seves retallades i de denunciar els qui beneficien determinades restriccions de serveis públics. És hora de desemmascarar, d'explicar les contradiccions, de demostrar que hi ha polítiques alternatives que poden garantir el manteniment de l'Estat del benestar tan difícilment aconseguit. I en aquest marc i en defensa dels interessos de la ciutadania no hi ha dubte que els mitjans de comunicació haurien d'assumir també el seu paper.
