martes, 1 de febrero de 2011

Menys supèrbia, més treball i humilitat, en trobar el rumb del nou Govern, senyor Mas


El Govern català haurà d'emetre més deute i recórrer a altres mesures per aconseguir liquiditat, que s'està valorant l'opció de fer operacions amb immobles de la Generalitat i que presentarà a Madrid el pla financer per reduir el dèficit públic fins a l'1,3%

El Govern català continua anunciat mesures econòmiques, l'última que ha explicat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és què l’actual de l'Executiu per aconseguir liquiditat de forma ràpida que podria portar a fer operacions amb immobles de la Generalitat. El titular d'Economia ha assegurat que és una mesura normal i l'ha definit com una operació financera estil “hipoteca”. A més, Mas-Colell ha reconegut que Catalunya haurà d'emetre més deutes i creu que no hi haurà cap problema per arribar a un acord amb el Govern espanyol.

Aquest anunci de Mas-Colell arriba precisament el dia que l'Executiu català presentarà el seu pla financer per reduir el seu dèficit i quedar-se a l'1,3% que el Govern espanyol li exigeix, a canvi de seguir permetent l'emissió de deute. Segons va explicar la setmana el president de la Generalitat, Artur Mas, aquest pla financer contempla una reducció del 10% en els pressupostos de la Generalitat, el què suposarà un estalvi de 3.000 milions d'euros. A canvi d'aquesta retallada que consta al pla, Mas demanarà a l'Executiu espanyol que aquest any inverteixi a Catalunya almenys lo mateix que va invertir el curs anterior, 16.646 milions d'euros.

La setmana passada va ser molt dura per Artur Mas:

- Yamaha deixa Catalunya per anar-se a França.

- La Generalitat no va aconseguir parar el caos en Rodalies i busca excuses de mal pagador.

- 20 milions a Spanair en plena retallada social i rep forces critiques de tracte preferent del sector.

- Felip Puig convocarà aquest any 600 places de policia autonòmica, el 25% menys del previst.

- Les retallades, afecten al cor de l'Estat de benestar: des de la sanitat, que el Govern pretén reordenar, fins a l'educació, ja que s’està revisant les subvencions ja compromeses.

El PSC acusa al Govern català de manipular les xifres de les finances de la Generalitat per justificar retallades

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha acusat al Govern català "de manipular" les xifres sobre les finances de la Generalitat amb l'objectiu de "justificar la seva política de retallades". Iceta ha explicat que no creu que hi hagin 7.200 milions de dèficit, tal com va anunciar el president català, Artur Mas, sinó que es tracta d'una justificació per aturar l'impacte de les fortes retallades anunciades per l'Executiu de CiU. El dirigent socialista també ha criticat que Mas sempre doni les culpes a l'anterior Govern perquè la situació està causada "per la crisi, no per una mala gestió".

Des del PSC no entenen perquè el Govern de Mas no para de queixar-se sobre l'estat de les finances de la Generalitat i d'anunciar retallades per recaptar diners però, en canvi, tenen la idea d'eliminar l'impost de successions que afecta les rendes més altes, només un 6% de la població. En aquest sentit, Iceta ha argumentat que "o bé la situació no és tan greu, o la temeritat del Govern és molt alta i només està treballant pel sector benestant". El viceprimer secretari del PSC també ha demanat a Mas que no menteixi sobre els milions d'euros que li pertoquen a Catalunya segons el fons de competitivitat. "Tothom sap que són 1.400 milions d'euros. Per què diu 1.000? Per dir després que n'ha aconseguit 400 més".

Montilla: "Si haguéssim fet cas de CiU, estaríem molt pitjor"

L'expresident afirma que les paraules de Mas "no ajuden a la necessària cooperació"

Diumenge, 30 de gener del 2011 - JUAN RUIZ SIERRA

Les paraules d'Artur Mas a l'entrevista que aquest diumenge publica EL PERIÓDICO, en què el president acusa l'anterior Govern, liderat pel PSC, d'haver creat el greu dèficit que arrossega la Generalitat, no han semblat gens bé a l'expresident José Montilla. Des de Saragossa, on participa en la convenció autonòmica del PSOE, Montilla ha assegurat que si el seu Govern hagués fet cas de CiU, la situació dels comptes públics seria molt pitjor.

"Si haguéssim fet cas de les propostes de CiU en l'anterior mandat, avui tindríem una situació molt pitjor, perquè ells volien abaixar els impostos i apujar les despeses", ha assegurat l'expresident. "Aquí hi ha el diari de sessions per provar-ho", ha dit.

Segons Montilla, les acusacions del president "no ajuden a la necessària cooperació entre Govern i oposició en temps de crisi com els actuals".

Les primeres accions del nou Govern en educació configuren un horitzó erràtic i polèmic

El portaveu d’Educació del Grup Parlamentari Socialista, Daniel Font, ha dit el 27 de gener que les primeres accions del nou Govern en aquesta matèria “configuren un horitzó erràtic i polèmic, que planteja seriosos dubtes sobre el futur de la Llei d’Educació de Catalunya”. En aquest sentit, Font ha expressat “dubtes sobre el futur del Servei d'Educació de Catalunya, que és absent de qualsevol text i de qualsevol adscripció que manegi el govern, i exigim el seu ple desplegament”.

Respecte a l’educació separada per sexes, Daniel Font ha considerat que “la primera acció del Govern en aquesta direcció no ha estat cap anàlisi d’estratègia, ni previsió d’objectius, res de fons, ha encarregat un estudi”. “La discriminació per sexes és una vella idea recurrent de la dreta, relacionada aparentment amb l’eficàcia, però és una posició decimonònica, antiga, que contradiu el principi d’igualtat, pedagògicament superada, i ens resistim a creure que el Govern la vol dur a terme perquè estem al segle XXI”.

Yamaha, la primera pedra a la sabata d’Artur Mas

Jaume Reixach - EL TRIANGLE - 31/01/2011

Catalunya, la fem rutllar els empresaris, els financers, els polítics, els comerciants, els professionals i, per sobre de tot, els treballadors. Sovint oblidem aquesta constatació demogràfica i estadística: la gent que treballa per compte d’altra és la gran majoria de la població catalana. I aquest segment de la societat és el que més està patint l’embat de la duríssima crisi «importada» de Wall Street.

La darrera agressió que pateix la classe treballadora de Catalunya és el tancament de la fàbrica de la multinacional japonesa Yamaha a Palau-solità i Plegamans: 417 persones al carrer i llurs famílies a la intempèrie. La punyalada és letal per a la comarca del Vallès Occidental.

La «fugida» de Yamaha s’està fent de molt mala manera: sense negociar prèviament amb els sindicats les condicions del tancament i sense la presentació del preceptiu ERO. Els treballadors afectats, un cop passat el primer ensurt, organitzen la seva indignació i ja han anunciat que vendran molt cara la seva pell.

L’actitud del conseller Mena –molt complaent amb l’empresa japonesa– ha enervat encara més els ànims dels treballadors. El president Mas ja té la primera pedra a la sabata: el tancament de Yamaha és un «polvorí» que pot catalitzar el profund malestar social que ha anat covant la classe treballadora catalana en els últims tres anys.

- L’article inspirador d’aquesta entrada al Blog:

El equivocado rumbo del nuevo Gobierno

Miquel Iceta - ABC - 27 enero 2011

“Por ahora hemos visto el timón del President pero nada sabemos del rumbo del gobierno”. Así resumía Joaquim Nadal las primeras semanas del gobierno de CiU tras la investidura, facilitada en segunda votación por la responsable abstención del grupo socialista. Hasta ahora lo que hemos visto es una gran capacidad para las fotos y las frases grandilocuentes, y una gran habilidad para desviar hacia otros cualquier responsabilidad: o la caja está vacía, o la herencia del gobierno anterior es un lastre, o PP y PSOE son lo mismo –aunque la realidad de los hechos lo desmienta– y se empeñan en perjudicar a Cataluña. Resulta chocante el contraste entre lo que CiU decía hace pocos meses cada vez que había problemas en Cercanías-Renfe y lo que dice ahora.

También se percibe una inquietante orientación conservadora en la que se une la obsesión por eliminar el impuesto de sucesiones que sólo grava al 6% de los contribuyentes al tiempo que se anuncian severos recortes sociales, el pronóstico de dificultades en la sanidad pública con el fomento de las mutuas privadas o la separación de la escuela concertada de la pública en el organigrama del Departament d’Ensenyament (antes Educació).

Junto al timón se acumulan en el despacho de la Presidencia y sus alrededores competencias antes ejercidas por otros Departamentos, la tutela de TV3 y Catalunya Ràdio, las encuestas de opinión, la contratación pública,… Una obsesión por el control totalmente opuesta al talante liberal que exhibe CDC. Contrasta con el proclamado esfuerzo por reducir cargos de confianza, que el Secretario del Gobierno y el Secretario General de la Presidencia vayan a disponer a partir de ahora de jefes de gabinete, jefes de prensa, jefes de protocolo y responsables de relaciones institucionales, de los que carecían ambos cargos en la etapa anterior.

Incomprensible también resulta el hecho de que pese a seguir proclamando la prioridad de luchar contra la crisis e impulsar la reactivación económica, no se haya convocado la Cumbre comprometida en el Debate de investidura ni se haya relanzado el Acuerdo estratégico por la internacionalización, la calidad del empleo y la competitividad de la economía catalana.

El nuevo gobierno retoma los viejos vicios de Convergència i Unió de intentar confundir partido, gobierno y país. De no ser así, ¿cómo se explica la decisión de que Josep Antoni Duran Lleida –cuyas cualidades nadie discute– presida la Comisión Bilateral Estado-Generalitat? ¿En qué ha quedado el esfuerzo estatutario por consagrar las relaciones bilaterales de gobierno a gobierno si se confía dicha presidencia a alguien que no forma parte del gobierno catalán? ¿Será capaz Duran de deslindar su nueva responsabilidad institucional de su función como presidente del grupo de CiU en el Congreso de los Diputados?

Y para acabar con las numerosas críticas que acumula el nuevo gobierno de CiU en tan pocas semanas, cabe denunciar con dureza que desde la Presidencia de la Generalitat se haya decidido cambiar la decisión del Consorci del Palau de la Música que ha pasado de apoyar las peticiones de la Fiscalía en el “caso Palau” a pedir que no se impute a dos altos cargos de Convergència por presuntos delitos de malversación de fondos y financiación irregular de CDC. Este cambio decisivo de postura se ha realizado de espaldas a las otras administraciones que forman parte del Consorcio (Gobierno de España y Ayuntamiento de Barcelona) y constituye sin duda alguna una utilización partidista de las instituciones impropia en un Estado de derecho. Si estos primeros indicios certifican el nuevo rumbo del gobierno, los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña habrán hecho un pésimo negocio con el cambio.

- Un altre bon article d’opinió:

¿Para quién trabaja el Gobierno de CiU?

ENRIC COMPANY - EL PAÍS - 25/01/2011

¿Se va a suprimir un impuesto que solo afecta a los muy ricos mientras que se recorta el gasto sanitario?     

Con las elecciones municipales a cuatro meses vista, el nuevo Gobierno catalán se mueve con prudencia y procura no asustar a nadie. Sin embargo, no ha podido evitar descararse en un asunto tan delicado como el de la presunta financiación ilegal de Convergència Democràtica (CDC) a través del Palau de la Música en los años en que CiU gobernaba en la Generalitat bajo la presidencia de Jordi Pujol. El Departamento de Presidencia maniobró la semana pasada para evitar la imputación judicial de dirigentes de CDC, como el ex tesorero Daniel Osácar y Àngel Colom. Sería ingenuo pensar que Presidencia no sopesó los inconvenientes de dar este paso, que forzosamente iba a ser denunciado por la oposición. Pero a la vista está que consideró más importante proteger a los militantes de su partido.

Este asunto ha sido el segundo aviso de que Presidencia de la Generalitat vuelve a ser en esta legislatura, como en los viejos tiempos de Jordi Pujol, la poderosa oficina en la que se decide todo. Todo significa en este caso tanto lo que corresponde al Gobierno como lo que corresponde al partido del presidente y a la red de intereses cruzados entre ambos. El primer aviso fue la reubicación en él de tres áreas de gestión tan sensibles políticamente como la contratación de obras y servicios, la relación con los medios de comunicación públicos y la elaboración de sondeos de opinión.

Se trata de aspectos de la gestión que durante la anterior etapa de Gobiernos de CiU contribuyeron decisivamente a configurar el sistema de poder en que finalmente devino el pujolismo. El estallido del caso Palau ha venido a mostrar, con la perturbadora contundencia de las confesiones en sede judicial, la existencia de tráfico de subvenciones y comisiones entre empresas adjudicatarias de obras y servicios, y el partido del Gobierno y sus fundaciones. La atribución a Presidencia de las relaciones con la radiotelevisión pública restablece el hilo directo del Gobierno con TV-3 y Catalunya Ràdio, que fue una de las características de la época de Pujol. Acerca del control de los sondeos y estudios de opinión, basta recordar que el descubrimiento de la manipulación de uno de ellos a beneficio del Gobierno forzó la dimisión del entonces secretario de Comunicación, David Madí.

Esto era el pujolismo, entre otras cosas. Los Gobiernos de la izquierda marcaron claramente una ruptura con este modelo y muy en particular en estos tres ámbitos de la gestión política, que son los que permiten mezclar acción de gobierno con influencia política y social partidista, ideológica y electoral.

Ahora está por ver si la prudencia a que obliga un periodo preelectoral como el presente basta para evitar que el Gobierno de Artur Mas tome algunas de las medidas a las que CiU se comprometió de manera temeraria durante la campaña de las autonómicas. Una de estas es, por ejemplo, la supresión del impuesto de sucesiones, que después de la reforma llevada a cabo por Gobierno de la izquierda afecta solo a los ciudadanos muy ricos, una minoría muy reducida. El problema consiste en que estos días el propio presidente Mas está anunciando para 2012 una rebaja del 10% del presupuesto de la Generalitat, que entre otras cosas implicará una reducción del gasto sanitario. El recorte viene forzado por la brutal caída de los ingresos fiscales. ¿Vamos a renunciar a los ingresos proporcionados por un impuesto que solo afecta a los más ricos en el mismo momento en que recortamos el gasto de la sanidad pública?

Contradicción parecida se plantea con la supresión de la zona 80, con la que tanta demagogia se hizo en la legislatura anterior. La Unión Europea (UE) tiene en la picota a las ciudades que, como Barcelona y su área, arrojan índices de contaminación superiores a los mínimos aceptables para la salud de quienes viven en ellas. El Gobierno catalán está obligado a rebajar estos índices y la zona 80 es un importante medio para conseguirlo. ¿Va el Gobierno de CiU a prescindir de él, a costa de la salud de los ciudadanos, justo en el momento en que la UE le exige lo contrario? Hay que decidir: ¿para qué trabaja el Gobierno de CiU, para contentar a los grupos de presión del automóvil o para proteger la salud de los ciudadanos?