Aquesta informació s’inicia el 22 de desembre del 2010 després de conèixer públicament la sentència.
El Tribunal Suprem demana més presència del castellà a l'escola, però ho deixa en mans de la Generalitat
L'alt tribunal aplica part de la resolució de l'Estatut davant el cas d'uns pares que estan reclamant des del 2000
El Tribunal Suprem (TS) va emetre tres sentències a començaments de desembre en què, per una banda, reconeix el dret que el castellà "s'utilitzi com a llengua vehicular" durant l'ensenyament obligatori (6-16 anys) a Catalunya, tal com reclamaven els particulars que havien plantejat la qüestió, però al mateix temps trasllada a la Generalitat la responsabilitat de fixar el percentatge de català i castellà a l'escola.
El TS raona que "si el Govern (de la Generalitat ) pensés que l'objectiu de normalització lingüística (del català) ja estigués assolit, les dues llengües cooficials haurien de ser vehiculars en la mateixa proporció i si, per contra, considerés l'existència encara d'un dèficit en aquest procés de normalització en detriment de la llengua pròpia de Catalunya, s'hauria d'atorgar al català un tracte diferenciat sobre el castellà".
Plus concedit al català
La sentència adverteix que el plus concedit al català ha de tenir unes dimensions "raonables" que "no faci il·lusòria o que simplement constitueixi un artifici de mera aparença l'obligada utilització del castellà com a llengua vehicular" i que, en qualsevol cas, l'avantatge que es concedeixi al català ha de ser "transitòria" fins que la llengua autòctona es trobi al mateix nivell que el castellà. A partir de llavors ha de prevaler el que els jutges del TS anomenen "model de conjunció lingüística o de bilingüisme integral" oposat al d'"immersió lingüística" que ara preval.
Després de proporcionar aquestes indicacions, que aparentment donen satisfacció a les peticions dels reclamants, el TS ordena que la Generalitat "adopti totes les mesures que calguin per adaptar el seu sistema d'ensenyament" a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que considerava que el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament, juntament amb el català, però que no declarava inconstitucional la situació existent.
Reaccions a la sentència del Suprem:
El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va subratllat que CiU "no renunciarà" a la immersió lingüística en català a les escoles de Catalunya i ha interpretat que tant el Tribunal Constitucional com el TS "validen" el model educatiu aplicat.
El conseller d'Educació d’aleshores, Ernest Maragall, va considerar que les sentències dictades pel TS sobre el model d'immersió lingüística, que estableixen el català com a llengua vehicular, no afecten "ni una sola coma ni un sol detall de la normativa escolar catalana", perquè es refereixen a casos particulars.
El Suprem sacseja la negociació amb una sentència sobre el català
El punt 2.f . de l'acord d'investidura que van subscriure ahir CiU i el PSC estableix que els dos partits es comprometen a preservar el model educatiu català i, com a part intrínseca d'aquest, el sistema d'immersió lingüística. Els nacionalistes i els socialistes no discrepen en aquesta matèria i, per tant, segur que en la inclusió d'aquest precepte en el pacte va pesar bastant la sentència que havia dictat hores abans el Tribunal Suprem (TS). Aquesta decisió reinterpreta, de manera una mica embolicada, la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la immersió lingüística, fixada en la sentència sobre l'Estatut, que avalava l'ús del català com a llengua vehicular a les aules.
Segons la textualitat de la sentència, el Suprem ordena a la Generalitat que adopti «totes les mesures que siguin necessàries» per adaptar el seu sistema d'ensenyament «amb l'objectiu que el castellà també s'utilitzi com a llengua vehicular o d'aprenentatge, a més del català». La decisió parteix de la denúncia de tres famílies que exigien la «reintroducció» del castellà com a llengua vehicular, de forma «proporcional i equitativa» en tots els cursos de l'ensenyament obligatori. Però el TS deixa en mans de la Generalitat la responsabilitat de fixar el percentatge de català i castellà a l'escola.
La resolució va caure en plena transició entre el tripartit i el futur Govern, i 24 hores abans que Artur Mas sigui investit president. Aquest motiu, afegit a l'enrevessada resolució, va contribuir a fer que la reacció dels grans partits mantingués una exquisida correcció. Més encara, el PSC i CiU, actual i futur titular del departament d'Educació, van coincidir totalment en la seva interpretació de la sentència: la immersió lingüística no corre perill.
Avís dels juristes:
La sentència sobre l'Estatut va establir que el català pot funcionar com a idioma «vehicular» d'aprenentatge en l'ensenyament, però afegia que també podria ser-ho el castellà. D'aquesta puntualització ja en van recelar els juristes del Govern, que van advertir del risc que, com ha succeït en aquest cas, la justícia doni la raó a aquells pares que recorrin el model lingüístic a les aules.
Una molt bona opinió:
La llengua i les lluites partidistes
Editorial de EL PERIÓDICO - 23 de desembre del 2010
Enmig del procés d'investidura d'Artur Mas, ahir es van conèixer tres sentències del Tribunal Suprem sobre l'ús del català en l'ensenyament, que es refereixen a dos recursos presentats per tres famílies catalanes el 2006. Encara que ahir ja hi va haver, i n'hi haurà més, interpretacions per a tots els gustos, a vegades sorprenentment coincidents, sembla que es pot deduir de les sentències que el Suprem reconeix el dret que el castellà «s'utilitzi com a llengua vehicular» durant l'ensenyament obligatori a Catalunya, dels 6 als 16 anys, però trasllada a la Generalitat la responsabilitat de fixar el percentatge de català i castellà a l'escola. El Suprem admet que el català pot tenir un plus a favor si el Govern estima que la normalització lingüística encara no s'ha aconseguit, però precisa que aquest avantatge ha de ser «transitori».
¿Això significa que a la llarga s'ha d'acabar la immersió lingüística? Els dos principals partits catalans, el PSC, que governa ara l'educació, i CiU, que ho farà d'aquí pocs dies, entenen que no i es comprometen a mantenir el model. El conseller Maragall va declarar ahir que les situacions particulars denunciades han estat «superades a la pràctica» i que «el català és, continua i continuarà sent la llengua vehicular utilitzada normalment a les escoles de Catalunya». Per la seva part, Oriol Pujol, portaveu de CiU, va recordar que el Suprem no té potestat per anul·lar normes de rang autonòmic com la de la immersió lingüística. És una situació semblant a la de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que alguns van interpretar que acabava amb la immersió i altres que l'avalava.
El que és clar és que aquestes sentències poden obrir una guerra lingüística. Aquest diari ha defensat sempre la immersió lingüística, combat que només s'entén per raons polítiques, encara que de vegades es presenti com a defensa de drets individuals. Això ens autoritza a demanar als partits catalans que no siguin ells els que participin en aquesta guerra lingüística. ¿Quin sentit té que la SI de Laporta coincideixi amb Ciutadans a l'hora d'interpretar les sentències? ¿O que ERC en culpi CiU i el PSC? La llengua és massa important per fer-la servir com a bandera partidista.
Dos interessants articles, per a mi compatibles:
Còmplices genocides
Josep Maria Solé i Sabaté - AVUI - 24/12/10
Cap persona mínimament culta pot creure's que el castellà estigui en perill a Catalunya o el món, o pot no veure que sense protecció perilla la supervivència de la llengua i cultura catalanes
A Catalunya, i també a Espanya, hi ha gent de bona voluntat que no saben que són còmplices involuntaris de la voluntat de genocidi cultural impulsada pels poders fàctics de l'Estat espanyol. Persones que no s'adonen que són usats com un número, com una arma, contra la convivència a Catalunya. Contra la immersió lingüística que avalen la Unesco i els dictàmens europeus any rere any. Persones que són manipulades per gent que amb mala intenció i ànim cultural genocida usen el Tribunal Constitucional, i els més diversos tribunals, a favor del seu ideari excloent. El d'un nacionalisme espanyol agressiu, d'origen violent, ancorat en segles de persistència que usa el poder intimidador de l'Estat. L'intent de genocidi contra la nostra llengua i cultura és el desig dels dirigents del PP i Ciutadans i els seus acòlits d'aconseguir l'eliminació, substitució o inutilització de la llengua catalana per trencar els lligams socials que han permès més de 30 anys de convivència després de la dictadura franquista.
Per què ho fan? Per interessos bàsicament econòmics, per poder continuar espoliant-nos, quedant-se els nostres diners, afavorint els seus territoris a partir dels recursos que prenen de la nostra terra, del fruit del nostre treball. Que ningú es confongui, ja des del món clàssic hom deia que la millor manera de poder eliminar la personalitat d'un poble –sense rebel·lions– per quedar-se les seves riqueses era fent desaparèixer la seva autoestima i la seva llengua i cultura. Cap persona mínimament culta pot creure's que el castellà estigui en perill a Catalunya o al món, o pot no veure que sense protecció perilla la supervivència de la nostra llengua i cultura. I el més sorprenent de l'acció d'odi que amaga l'intent de genocidi de la nostra llengua és que els més perjudicats serien tots aquells als quals, sense l'escola catalana, es vol condemnar a ser ciutadans de segona al seu propi país. Volen que hi hagi persones que no puguin viure i conviure en català i castellà, amb igualtat amb la resta de la gent a la seva pròpia terra.
No és propi de sentiments nobles, d'una bona pràctica política, i fins i tot afirmo, segons el meu criteri personal, tampoc és propi de bones persones i de bons sentiments impulsar projectes polítics i culturals que tenen com a horitzó la mort d'una llengua i una cultura. Aquí no valen excuses i dubtes: o s'està a favor de la igualtat de totes les llengües i pobles de tot el món o s'hi està en contra. No es pot ser neutral davant fets culturals d'abast genocida delictiu. Per això cal destacar l'explícita voluntat de mantenir la immersió lingüística que els partits polítics catalans han manifestat, Òmnium Cultural ho ha fet palès i la Federació d'Associacions de Pares i el conjunt absolut dels mestres ho han manifestat.
No hem d'entrar en el joc de politització de la llengua catalana. Cal recordar el que de favorable a la llengua catalana ha dit el nou dirigent de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola , doctor Blecua, i seguir treballant. Treballant per la igualtat lingüística i cultural dels nens i nenes d'aquest país, fent feina per continuar sent un sol poble. Evitant les provocacions dels extremistes que volen enfrontaments culturals. L'ou de la serp es manté letàrgic en la dreta espanyola present a Catalunya. Afavoreixen lleis que potencien la incultura i els enfrontaments ja des de l'escola. Darrere seu hi ha una inquietant ombra d'anys de dictadures, persecucions i repressió, també de sang i de morts. Però per damunt seu sempre ha acabat triomfant l'esperit català basat en el diàleg cultural del poble i en la fidelitat i defensa de la seva llengua mil·lenària.
Parlar espanyol és important
Rosa Cullell, periodista - EL PERIÓDICO - 4 de gener del 2011
M'asseia al mirador del saló i llegia. Era l'únic lloc caldejat de la casa dels meus avis, on la calefacció de carbó només funcionava les festes de guardar. Gràcies al fred, vaig descobrir que a la vitrina, darrere d'una cortina destenyida, s'hi amagava la col·lecció sencera d'El Patufet; amb els números vells vaig començar a llegir en català, una llengua que a l'escola no s'ensenyava. El castellà va ser el meu idioma escolar; el francès el vaig aprendre per complaure la meva àvia i l'anglès va arribar per exigència laboral.
A partir de tres idiomes, els següents són fàcils d'aprendre, segons diuen els experts. «Però no es pot abandonar el propi. Un país que no defensa la seva llengua està condemnat a la dissolució», advertia Joan Solà, l'insigne filòleg. Fa anys, dinant a Quo Vadis, li vaig manifestar el temor al veure els escassos coneixements d'idiomes dels nostres estudiants, immersos en el català com jo ho vaig estar en el castellà: «¿Per què no poden aprendre diverses llengües alhora?». «Poden», em va contestar, «sempre que siguem capaços d'ensenyar-les totes bé». Solà parlava diverses llengües i en comprenia moltes més. Per això era tan amic de José Manuel Blecua, director de la Real Academia Española. Compartien l'amor per la gramàtica.
Els lingüistes saben que la potència dels idiomes depèn d'aspectes aliens a la cultura, com les migracions i l'economia. El francès perd parlants, mentre que l'anglès, el xinès i l'espanyol creixen. El debat lingüístic és vigent als Estats Units, on el 16% de la població ja és hispana. Nicholas Kristof, guanyador de dos premis Pulitzer, va fer el seu primer article de l'any al New York Times apostant pel castellà: «Animeu els vostres fills que s'endinsin en el xinès, però no oblideu que l'idioma més important i fonamental és l'espanyol». A ningú allà se li acut pensar que puguin desatendre l'anglès, la llengua del país. Com la majoria dels catalans, espero que els meus fills i els meus néts, amb les hores d'estudi necessàries i no gràcies a uns tebeos antics, dominin el català i el castellà. I també l'anglès. Ells ho poden fer.
En aquesta informació hi volia posar també dos articles més d’opinió del Diari PÚBLICO concretament els:
El nou govern i el català d’Albert Branchadell del dia 24 de desembre i Els drets de la terra de Maria Barbal del 31 de desembre.
Però ha estat impossible, no els hi trobat a Internet per reproduir-los aquí. De totes maneres sí teniu oportunitat de llegir-los, feu-ho.
