El sempre clarivident Miquel Iceta, avui ens il·lustra amb un article a la premsa escrita, en el que explica que ha passat i que hem de fer. Per la meva part, amb poso a treballar ja, en la línea marcada, i no pot ser d'una altra manera que tots junts: els socialistes. Trobarem el camí adequat, això sí, participant tots del debat obert.
També us adjunto, més avall, la resolució que vam aprovar el Consell Nacional del PSC el passat 12 de desembre.
El verdader debat socialista
Miquel Iceta - EL PERIÓDICO - 15 desembre 2010
El PSC ha d’atacar de cara la carència més gran i més urgent: renovar els seus plantejaments econòmics
La renovació del PSC exigeix claredat en la definició d’un projecte de progrés i rotunditat en la seva defensa dins i fora de Catalunya, assegurant el creixement econòmic i la cohesió social, impulsant l’autogovern en una Espanya federal i preservant la unitat civil erosionada per tensions identitàries i l’impacte de la immigració.
Els socialistes hem perdut les eleccions perquè el nostre projecte no ha convençut la majoria. Ni estàvem en condicions d’oferir el govern sòlid i potent que el país reclamava, ni semblàvem capaços de lluitar contra la crisi i donar-hi resposta de manera coherent amb els nostres principis d’igualtat i justícia social, problema comú a tots els partits de la socialdemocràcia europea. Aquest ha de ser el centre de la nostra reflexió.
L’esquerra perd suport de la classe treballadora tradicional i de les classes populars, decebudes per una política econòmica i fiscal incapaç de defensar els seus interessos. I també perd la confiança de part de la classe mitjana, que considera que contribueix a uns serveis públics que utilitzen bàsicament uns altres, i que no se sent identificada amb un discurs socialista que creu ancorat en el passat.
La crisi econòmica afavoreix un replegament individualista o identitari que abona les posicions conservadores. Per això cal que l’esquerra combati la por generada per la crisi i la seva utilització política per part dels conservadors. Com assenyalava encertadament Tony Judt, la dreta utilitza la crisi com a excusa per desplegar acarnissadament les seves prioritats: menys Estat, menys protecció social, menys solidaritat.
La qüestió és saber com s’han d’impulsar les reformes necessàries per vèncer la batalla de la competitivitat en l’economia global i, alhora, garantir la justícia social proporcionant una xarxa de protecció als que la necessiten i també seguretat a tots plegats.
Per a les forces progressistes és vital tornar a connectar amb la nostra base tradicional, però també establir vincles amb les noves generacions i amb els sectors més emprenedors i innovadors, i resoldre les tensions entre els que veuen la globalització com una oportunitat, i els que la temen i es resisteixen al progrés, essent conscients que no és fàcil construir identitats i lleialtats fixes en un món tan canviant.
El socialisme democràtic ha de saber copsar els canvis econòmics, socials i culturals per assimilar-los i poder-los governar, i revitalitzar els valors que ens identifiquen, innovar radicalment les nostres propostes i les nostres formes d’organització i actuació, i impulsar la justícia social, la igualtat d’oportunitats, la defensa de la igual dignitat de totes les persones i el reconeixement de la igualtat de drets, en aquest nou context.
Per aconseguir-ho cal atacar frontalment la carència més gran i més urgent que tenim: la necessitat de renovar els nostres plantejaments en matèria de política econòmica. El nostre projecte ja no es pot basar en la transferència de renda a gran escala des de les classes benestants fins als perdedors de les grans transformacions econòmiques. La prioritat avui és incorporar els sectors més febles de la societat en més bones condicions a una economia que ha de créixer de manera sostenible. Així, la inclusió social ha d’anar vinculada a una política de modernització, competitivitat i creixement econòmic, en la qual el capital humà, la formació, la recerca i la innovació tinguin un paper central.
Avançar cap a un nou paradigma de política econòmica implica també un nou conjunt de regulacions i incentius a la inversió i a la producció, que contribueixin més a augmentar la prosperitat sostinguda per a tothom. A hores d’ara la renovació ecològica dels patrons de producció i de consum és inevitable, i això ha de proporcionar també un gran impuls al creixement econòmic. Hem de saber maximitzar la prosperitat satisfent els criteris de la sostenibilitat ecològica i social. I per això calen ajustaments i reformes per recuperar competitivitat i garantir el manteniment i la consolidació dels avenços socials aconseguits.
Catalunya té totes les condicions per liderar la sortida de la crisi del conjunt d’Espanya: perquè té una base industrial sòlida, un mercat de treball baix en temporalitat respecte a la resta de l’Estat, i perquè ha sabut traduir la crisi en una oportunitat de racionalització i de millora de la seva productivitat.
Però les reformes no poden ser només locals, han de ser globals. Per això cal reivindicar alhora una Europa federal capaç de defensar el model social europeu i impulsar una veritable governança econòmica europea, i una nova regulació dels mercats globals per assegurar que l’economia estigui al servei de les persones i de les societats.
Així, els socialistes hem d’aixecar la bandera de les reformes però sense oblidar els principis que ens caracteritzen ni les legítimes pors i incomprensions d’una gran part de la ciutadania, a la qual hem d’escoltar per interpretar adequadament els seus anhels, i definir de manera col·lectiva un projecte majoritari de transformació social que ens apropi a la societat lliure, pròspera i justa a què aspirem.
---------------------------------
RESOLUCIÓ POLÍTICA DEL CONSELL NACIONAL DEL PSC
1. El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 28 de novembre és el pitjor de la nostra història. L’important retrocés amb respecte dels resultats de 2006 (225.000 vots i nou escons menys) segueix agreujant una tendència de fons que ja es va posar en evidencia en les convocatòries electorals de 2003 (157.000 vots i 8 escons menys que el 1999) i 2006 (225.000 vots i 5 escons menys que el 2003). La magnitud de la nostra derrota indica la necessitat d’un debat sobre la imprescindible renovació del partit, que es veu afavorida per la decisió del president Montilla de no prendre possessió del seu escó de diputat i l’anunci de la seva voluntat de no presentar-se a la reelecció com a primer secretari en el proper Congrés del partit.
2. Els errors comesos pel govern i els partits que l’integren han incidit de forma negativa en un context ja prou difícil marcat per la crisi econòmica i els seus efectes, les incerteses sobre el futur de l’autogovern i la feblesa de l’esquerra europea que resulta incapaç de conciliar creixement econòmic i justícia social.
3. L’anàlisi dels resultats i el necessari impuls a la renovació del PSC requereixen d’un debat aprofundit del conjunt del partit que haurà de culminar en el proper Congrés ordinari que serà convocat després de les eleccions municipals. L’eventual convocatòria d’un Congrés extraordinari que es limités a elegir una nova direcció del partit ha estat rebutjada precisament per afavorir un debat obert sense condicionants electorals com el que suposen les eleccions municipals de maig de 2011.
4. Correspon a la Comissió Executiva del partit arbitrar l’impuls d’espais de debat precongressual oberts a la participació de tothom que contribueixin a l’adequada preparació de la Convenció Municipal i les properes eleccions locals i proposar, un cop celebrades aquestes, un calendari i els documents necessaris per tal que el Consell Nacional del partit pugui convocar el 12è congrés del PSC.
5. El Consell Nacional del partit crida a totes les organitzacions i els afiliats socialistes a participar activament en el debat sobre la renovació del partit, del seu projecte polític i la seva connexió amb la societat, i en el procés de preparació de les eleccions municipals, en el millor esperit de discussió oberta i constructiva, i de compromís amb els ideals socialistes recollits en la Declaració de principis del PSC, aprovada per unanimitat l’any 2008.
12 de desembre de 2010
