El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, s’ha mostrat “molt decebut” per la decisió final de la Junta Electoral Central de prohibir el cara a cara que havia de mantenir amb Artur Mas, un debat que no es podrà dur a terme “per raons estrictament formals”. També ha dit que “deplora la decisió i també l’actitud del líder de CiU” i ha criticat el seu “exercici d’arrogància, prepotència i de faltar a la veritat” per intentar “endossar-me unes responsabilitats que són seves”.
Una encertada opinió al respecte:
El cara a cara segueix prohibit
Joan Tapia, periodista - EL PERIÓDICO - 24 de novembre del 2010
Un tret del pujolisme va ser lluitar per les institucions d'autogovern però tendir a monopolitzar-les. Així, des del 1984 fins al 2003 (un total de sis eleccions), no hi va haver mai un debat televisat entre el president i el líder de l'oposició, es digués Obiols, Nadal o Maragall. TV-3 -que va funcionar pràcticament com una agència governamental- va fer debats entre tots els candidats. Però mai un cara a cara. S'adeia poc amb els usos de la majoria dels països europeus, que el president Montilla, si bé era candidat no favorit, i el líder de CiU, Mas, a l'oposició, havien decidit superar. No sense vacil·lacions.
Hauria estat un pas cap a la normalitat. ¿Per què els catalans no tenen el mateix dret a un debat entre els dos principals candidats que els espanyols, els francesos, els anglesos i els americans? I el debat era convenient perquè la participació catalana és inferior en les autonòmiques que en les generals (una mitjana de més de 10 punts de diferència en els tres últims comicis). Si el 2008 els espanyols van contemplar dos xocs Zapatero-Rajoy, i això va ajudar a fer que hi hagués una participació alta (70,3%), ¿per què aquí s'ha vetat el cara a cara Montilla-Mas que faria pujar l'interès polític i la participació (només el 56% en les últimes catalanes)?
Perquè així ho han decidit les juntes electorals després del recurs de tres partits menors, tots excepte ICV (un aplaudiment per a Herrera). És veritat que el mapa català és més ampli que l'espanyol, ja que aquí tenim cinc partits consolidats, el doble que Espanya. Però vam tenir el debat de diumenge passat, en el qual sis partits van disposar del mateix temps amb independència del seu percentatge de vots. ¿Per què, doncs, Catalunya és anormal en matèria de debats? Durant anys, perquè a Pujol, que tenia una concepció gaullista del poder, li va interessar. Ara perquè ho han impedit ERC, PP, Ciutadans i les juntes electorals. Mala sort.
