El president de la Junta de Andalucía, José Antonio Griñán, va qualificar ahir d’ignorant i mentider al capdavanter d'ERC, Joan Puigcercós, qui havia afirmat que a Andalusia "no paga impostos ni Déu". En una declaració institucional pronunciada a mitjan matí d’ahir en el Palacio de San Telmo, Griñán va dir que les paraules de Puigcercós "son intolerables, no solo porque resultan ofensivas sino porque delatan la ignorancia de quien las ha pronunciado".
Per la seva banda, Joan Puigcercós ha respost que "Els catalans no hem de demanar disculpes per dir el que pensem".
El president de la Generalitat i candidat socialista, José Montilla, va reprendre ahir al candidat d'ERC, Joan Puigcercós, per assegurar que els andalusos no paguen impostos, i li va recordar que "els dirigents han de mostrar més criteri i cap" i no actuar "a cop de brotxa". Va assegurar que les seves declaracions "són falses i injustes". "No crec que hi hagi més defraudadors en un lloc que en un altre".
Ara convé saber que els arguments d’ERC, no van trigar a quedar-se coixos. El partit va remetre al matí la taula en la qual es va basar Puigcercós per denunciar aquest maltractament: un gràfic per comunitats de l'Agència Tributària sobre la gestió recaptatòria per via executiva, dada que no té res a veure amb l’activitat inspectora d'Hisenda, ja que es refereix al cobrament de diners impagats per ciutadans en concepte de taxes, impostos o sancions imposades per la Generalitat i que l'Agència Tributària li recapta i després li lliura. I és que, en realitat, l'activitat inspectora d'Hisenda es va saldar amb el doble de recaptació a Madrid que a Catalunya, segons els tècnics del ministeri. En el gràfic que va lliurar ERC Catalunya és, en efecte, la comunitat en la qual més diners es va recaptar en 2008. En total, es van cobrar 311 milions d’euros, per davant de Madrid (155 milions) i la Comunitat Valenciana (144 milions). Aquests diners després es lliuren a l’organisme en qüestió, en aquest cas, a la Generalitat.
Un parell d’articles prou clarificadors al voltant d’aquesta polèmica o debat interessat:
Puigcercós davant de Déu
Joan Tapia, periodista. El Periódico, dimarts 16 de novembre del 2010
Per a ERC la perspectiva és crua. L'enquesta d'EL PERIÓDICO li dóna una intenció de vot del 7,7%, la meitat que el 2006, i un màxim de 12 diputats. Perdria el rang de tercera força a favor del PP. Per això Puigcercós fa gestos -excessius- de nacionalisme radical.
Diumenge va deixar anar que Catalunya està sent espoliada «mentre Madrid és una festa fiscal i a Andalusia no paga impostos ni Déu». I la va armar ben grossa. Griñán protesta, no sense raó, perquè la majoria dels andalusos -assalariats- paguen impostos igual que els catalans. Però Puigcercós també té raó. Catalunya aporta a l'Estat molt, mentre que Andalusia rep. És el famós dèficit fiscal. A més, l'Agència Tributària va recaptar el 2008, per via executiva, 311 milions aquí davant els 155 a Madrid (PIB gairebé igual) i 54,7 a Andalusia (només un 25% inferior). ERC aconseguirà titulars i pot recuperar vots, però generarà més crispació contra Catalunya. I l'argument és tan primitiu -si bé és més cert- com les falques de ràdio del PP andalús que advertien que l'Estatut espremia Andalusia a favor de Catalunya.
Puigcercós tira llenya al foc per salvar ERC dels tres greus errors dels últims anys. Un, quan Carod va anar a Perpinyà, com un nou Gandhi, a redimir ETA. Dos, al contestar l'acusació de vendre's al PSOE (de CDC) no intentant captar l'electorat moderat i no dretà de CiU, sinó radicalitzant-se. Al tornar de l'exili el 31, Macià va oblidar el seu radical Estat Català i va fundar ERC, un partit ampli, atrapatot. Colom, Carod, Puigcercós i Vendrell han tornat a l'Estat Català. Només s'entén en Colom, ja que la regressió beneficia CDC. Tres, al centrar quasi tota la legislatura a jubilar Carod-Rovira. Per això ara ha de vociferar. Però els crits, potser bons per a 10.000 militants, poden espantar els 639.000 electors de les legislatives del 2004, el seu moment de glòria.
Sandeces en campaña
ROMÁN OROZCO, EL PAÍS 15/11/2010
Es difícil enfrentarse a una campaña electoral si las encuestas las tienes en contra. Es lo que le pasa al candidato de Esquerra Republicana, Joan Puigcercós. Su partido, según el sondeo del CIS, perderá entre cinco y seis diputados de los 21 que tiene ahora.
A la desesperada, los políticos dicen muchas sandeces. Por ejemplo, que en Andalucía "no paga impuestos ni Dios". Lo ha dicho Puigcercós y se ha quedado tan pancho.
A los andaluces no nos asombran ya este tipo de salidas de tono. Estamos acostumbrados. El popular Alejo Vidal-Quadras dijo de Blas Infante, padre de la patria andaluza, que era un cretino integral y un subnormal profundo. A Montserrat Nebreda le sonaba a chiste el acento de Magdalena Álvarez. Duran Lleida afirmó que hay mucho fraude en el PER.
Otros dirigentes políticos, casi todos del PP, nos han llamado indolentes (el ex ministro Juan Carlos Aparicio) o gallinas (Esperanza Aguirre). Ana Mato sostiene que "los niños andaluces son prácticamente analfabetos".
¡Qué le vamos a hacer! Son cosas que pasan. Y más, en campaña electoral. Salen a relucir los topicazos. Unos tópicos desmentidos por todos los datos.
En Andalucía, no solo se pagan impuestos, sino que su Gobierno ha subido el tramo autonómico del IRPF hasta en 1,5 puntos a los que más ganan. La publicación de las balanzas fiscales demostró que Andalucía no era de las comunidades más subsidiadas.
Por último, habrá que recordar a Puigcercós que las comunidades no pagan impuestos, sino las personas. Y como los salarios en Cataluña son más elevados que en las tierras del sur, es lógico y justo que esos ciudadanos paguen más impuestos.
Por esa razón, muchos hombres y mujeres de mi tierra emigraron a la próspera Cataluña y contribuyeron a hacerla más rica. Paco Candel les llamó els altres catalans. Y uno de ellos ha llegado a presidente de la Generalitat. ¿Será eso lo que les molesta?
