Barack Obama no nega responsabilitats ni tracta de minorar la seva derrota. "Ha estat una pallissa", ha reconegut en una conferència de premsa. Ha assumit errors en la seva gestió, tant de contingut com de comunicació; ha promès rectificar, aproximar-se als ciutadans, obrir-se a noves idees i tractar de col·laborar amb l'oposició. Ha admès, en suma, que es troba en una posició política molt compromesa i, encara que no ha donat detalls, ha anunciat que veurem un diferent Obama en la segona meitat del seu mandat.
"Hi ha nits electorals més divertides que d'altres", ha començat dient el president dels Estats Units, Barack Obama davant de la premsa, després del fort correctiu electoral que el seu partit, el demòcrata, ha patit en les eleccions legislatives. Obama atribueix clarament els mals resultats a la "frustració pel ritme de la recuperació econòmica". El cap de la Casa Blanca , que a partir d'ara es veurà forçat a buscar el consens per la seva política amb el partit republicà, dominant a la nova Cambra de representants, s'ha mostrat conciliador i disposat a buscar acords.
Obama diu estat disposat a treballar "amb la ment oberta" i creu que el "missatge aclaparador" de les eleccions és que demòcrates i republicans treballin junts i es centrin de forma completa en aquells temes que tenen a veure amb els llocs de treball, amb la seguretat i la inversió en tecnologia per poder mantenir el lideratge competitiu del país.
La crisi és la clau de l'anàlisi post-electoral que fa Barack Obama, convençut que és aquesta la principal preocupació de la ciutadania. "El que van expressar ahir els ciutadans és una frustració profunda perquè hem impulsat l'economia, però els ciutadans no ho veuen, no noten aquest procés. Jo crec que he d’assumir la responsabilitat directa per no haver avançat tant com caldria", va dir el president nord-americà responent a les preguntes dels periodistes.
Obama va admetre també que "no serà fàcil" aconseguir acords entre demòcrates i republicans però afirma estar convençut que la gent "no té una ideologia fixa sempre". "La gran majoria vol que nosaltres treballem junts i fem progressos".
No ha dubtat a utilitzar l’expressió "bany d’humilitat" i a mostrar-se disposat a dialogar, fins i tot, sobre el principal punt de fricció durant els darrers anys, la reforma sanitària impulsada per la Casa Blanca i que tant de rebuig ha aixecat entre els sectors més conservadors. Barack Obama blinda aquesta reforma amb l’argument que "els ciutadans no voldrien que estiguem en els propers dos anys repetint les mateixes pugnes que hem tingut en els dos darrers". De tota manera també s'ha mostrat obert a parlar-ne amb els republicans i a la possibilitat de "recollir-ne idees" per millorar el sistema.
Llegiu aquest bon anàlisis de Eduardo Lago que ha fet de les eleccions legislatives als EE UU del 4 de novembre a El País:
El miedo de media América
Políticamente, el momento de mayor peso vivido en Estados Unidos desde hace décadas fue la elección de Obama como presidente hace dos años. El segundo momento más importante, desde el punto de vista de la ciudadanía de a pie, ha sido el voto de castigo a su gestión del pasado martes. Conviene analizar la situación más allá de las cifras, que son inequívocas. Hay un elemento intangible, que traduce el estado de ánimo de una parte importante de la población, la que no se acercó a las urnas. El electorado norteamericano está, lo sabemos, fuertemente dividido, como subrayó el empate técnico entre Al Gore y George W. Bush, en noviembre de 2000. El país estuvo en vilo por espacio de varias semanas. La lección mayor, entonces, fue la impresionante solidez de las instituciones. El discutido desenlace es menos relevante. Cuatro años después se vivió un momento similar al de hace dos días, cuando Bush fue reelegido en 2004.
La exacerbada división del país se volvió a poner de manifiesto entonces. Hay dos Américas, y el margen que separa a una de otra es muy estrecho. Nueva York, California y otros lugares emblemáticos -la América liberal- revalidaron ayer a Obama. Esa es la lectura real de la elección del martes. Hay un sector importante del país que nunca ha perdido la cordura. Cuando, como reacción contra los atentados del 11 de septiembre, Bush decidió invadir Irak, Nueva York se echó indignada a la calle. Es ése el elemento intangible de que hablo, la conciencia ciudadana de un sector muy importante del electorado que prefiere actuar sin hacer ruido. Los resultados del martes se han vivido como una jornada de castigo, pero ¿castigo a qué? No a los errores del presidente y su Administración, sino a todo lo contrario: al hecho de que haya sido escrupulosamente fiel a sus ideales, cifrados en una palabra: esperanza de cambio. El programa político de Obama es de una audacia y realismo sin precedentes. El Tea Party es la cristalización del miedo cerval que siente media América a que las cosas dejen de ser como venían siendo desde siempre.
Media América está asustada, y con motivos. Hay un elemento de histrionismo en el empeño del Tea Party por impedir cambios profundos, y ello puede resultar contraproducente para los republicanos a la larga. En el fondo estamos siendo testigos de un violento forcejeo contra lo que Obama ha demostrado que sí es capaz de hacer. Tras el martes, se ha llegado a una situación de desequilibrio. Se ha dado un bandazo, pero no se ha cerrado definitivamente ningún ciclo, habrá un movimiento de signo contrario. Los resultados tienen una dosis de espejismo, y no suponen, ni mucho menos, el final de la esperanza.
Eduardo Lago es escritor y director del Instituto Cervantes de Nueva York.
